TEMES I PROJECTES 4- Comentari de text (la vida de la papallona)

LES PAPALLONES: UNA VIDA QUE ES REPETEIX

 

Les papallones passen per quatre etapes diferents al llarg de la seva vida: ou, eruga, crisàlide i papallona. Aquestes etapes es van repetint de manera que es forma un cicle.

Amb la posta dels ous comença el cicle vital d'una papallona. Els o us són dipositats d'un a un o en grups sobre les plantes que serviran d'aliment a les erugues. Després de poques setmanes, si fa bon temps, les erugues surten dels ous i comencen a menjar. A mesura que creixen, les erugues han de canviar la pell i així poder continuar fent-se grans. Al cap d'un temps, les erugues deixen de menjar i busquen un bon indret on poder formar crisàlide o pupa. En aquesta etapa s'esdevé la transformació d'eruga a papallona.

Finalment, la papallona surt de la crisàlide amb les ales enrotllades i, a poc a poc, com si fossin uns globus, les ales es van estirant i endurint fins que la papallona ja està llesta per a fer el primer vol.

 

COMENTARI DEL TEXT
"LA VIDA DE LES PAPALLONES: UNA VIDA QUE ES REPETEIX?

“Després d’haver llegit aquest text, pensem que es tracta d’un text expositiu, perquè la seua finalitat és informar objectivament sobre la vida de les papallones. Així doncs, pertany a l’àmbit científic, concretament podríem trobar-lo en un llibre de ciències naturals. Al llarg del nostre comentari justificarem la nostra hipòtesi parlant de les seues principals característiques i posant-ne exemples.”

Una de les característiques dels textos expositius és l’estructura del text, que consta de tres parts.
En primer lloc trobem la introducció, en les dues primeres línies, on es presenta el tema del text. A continuació, de les línies 3 a la 7, tenim el cos del text, que exposa amb detall tota la informació. Finalment , a les línies 8 i 9, podem llegir la conclusió, que tanca l’explicació del procés detallat més amunt.

Pel que fa als recursos utilitzats, propis d’aquest tipus de textos, podem parlar de diferents aspectes. Per un costat trobem els connectors, que serveixen per a ordenar correctament la informació. Els exemples el podem veure a les línies 4, 5, 6, 7 i 8. Per un altre costat veiem paraules en negreta, que ajuden a identificar les idees clau. A més a més, l’estructura del text està ben diferenciada en tres paràgrafs, cosa que ajuda a la comprensió global de la informació. En els textos expositius hi ha altres recursos habituals, que en aquest cas no trobem: dibuixos, esquemes o imatges.

Els textos expositius tenen unes característiques determinades com són, per exemple, l’ús de frases senzilles, que afavoreixen la comprensió. En aquest cas els exemples els trobem sobretot a les línies 3, 4 i 7. Un altre tret propi seria l’ús del present atemporal, que serveix per a descriure fets o fenòmens que ocorren sempre, tal com podem veure en les línies 1, 2, 4, 6, 7 i 8.

Un cop analitzat el text, arribem a la conclusió que efectivament es tracta un text expositiu que pertany a l’àmbit científic, ja que les característiques que hem trobat i els exemples que hem donat confirmen la hipòtesi que hem fet al començament.”

COM FER UN BON COMENTARI DE TEXT: Pas a pas

TEMES I PROJECTES. TEMA 4. EL COMENTARI DE TEXT DELS TEXTOS EXPOSITIUS

LES PAPALLONES: UNA VIDA QUE ES REPETEIX

1. Correcció col·lectiva 

2. Per al següent comentari (per parelles) podem usar la graella fotocopiada:
 
             guia_esborrany_comentari_control_2n.doc

COMENTARI DE TEXT: L'ART ROMÀNIC

Data d'entrega: 13 de febrer

TEMES I PROJECTES: EL COMENTARI D'UN TEXT EXPOSITIU -- TEORIA I COM FER-HO

ABANS DE COMENÇAR A REDACTAR EL COMENTARI LLEGIREM BEN BÉ EL TEXT UN PARELL O TRES DE VEGADES
 

Numeració de les línies del text de 5 en 5 i primeres lectures.
La numeració és un acord que permet de trobar-hi fàcilment els exemples que anirem trobant al text sense que ens coste gaire, a nosaltres i a les persones que lligen el nostre comentari. Un cop hem enllestit aquesta feina, fem una primera lectura del text per saber de què parla. A continuació, ja podem fer-ne una altra de més pausada i, bé als màrgens, bé en un full a banda a mode d’esborrany, podem anar fent anotacions sobre les característiques que trobem.

Un comentari de text consta de tres parts:

1. Introducció:
en aquest paràgraf indiquem què farem, formulem la nostra primera hipòtesi sobre el tipus de text que tenim al davant, tot indicant que ja n’hem fet una primera lectura, diem la finalitat i  l’àmbit  al qual pertany el text (humanístic o científic), atés el tema de què parla, i concloem que aquesta hipòtesi la justificarem comentant-ne les principals característiques amb els exemples corresponents.

Una  introducció podria ser la següent:

 “Després d’haver llegit aquest text, pensem que es tracta d’un text expositiu, perquè la seua finalitat és informar objectivament sobre un dels nostres òrgans, el cor. Així doncs, pertany a l’àmbit científic, concretament podríem trobar-lo en un llibre de medicina o de ciències naturals. Al llarg del nostre comentari justificarem la nostra hipòtesi parlant de les seues principals característiques i posant-ne exemples.”

2. Desenvolupament o cos del comentari:
Al llarg d’aquesta segona part, que sol comptar amb tants paràgrafs com característiques comentem, analitzarem el text reconeixent-hi els trets més importants i posant-ne exemples. Hem de ser ordenats i explicar-ho tot ben bé. El nostre comentari és un altre text, amb la qual cosa ha d’estar ben fet, cohesionat i amb les idees ben lligades. Per això són molt útils connectors d’ordre (en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, d’una altra, primerament, a continuació, tot seguit, finalment, per acabar...), de causa-efecte (perquè, ja que, per tant, així doncs, en conseqüència, doncs, al remat...), d’addició, d’explicació i d’oposició (i, a més, també, és a dir, per exemple, o, en canvi, tanmateix, altrament, però...).

En tots els textos no és necessari trobar-hi totes les característiques. Així doncs, primerament parlarem de les que efectivament fa servir i després d’aquelles que també hi podrien aparéixer.

3.  Conclusió i tancament:
En aquesta darrera part, que sol correspondre a un paràgraf, confirmem la nostra hipòtesi inicial, després d’haver analitzat el text i posat els exemples, i tanquem el comentari.

Una  conclusió podria ser aquesta:

“Un cop hem analitzat el text, concloem/arribem a la conclusió que efectivament es tracta un text expositiu que pertany a l’àmbit científic, ja que les característiques que hem trobat i els exemples que hem donat confirmen la nostra hipòtesi inicial/ la hipòtesi que hem fet al començament.”

En la següent graella esquematitzem els passos del comentari de text i les principals característiques dels textos expositius que hem d’analitzar:

ESQUEMA PER FER BÉ EL COMENTARI DE TEXT

          

            1- Numeració de 5 en 5
            2- Primera lectura per situar el text   
            3- Segona lectura més profunda i anotació de trets
            4- Redacció del comentari:
 

                        a.Introducció: què farem, primera hipòtesi (tipus, finalitat, tema, àmbit)
           
                        b.Desenvolupament (amb exemples)
                                Estructura de tres parts –introducció, desenvolupament i conclusió 
                                Característiques (trets)
                                Recursos

                        c.Conclusió: confirmació hipòtesi

__________________________________________________

Sessions previstes

1         Com fer un comentari
2         Comentari col·lectiu: la vida de la papallona
3         Dictat del comentari col·lectiu.
            Explicació de l'activitat
4         Comentari del text sobre l'art romànic
6         Acabem primer comentari, Comencem el 2n
7         Acabem 2n comentari (1 individual, 1 per parelles)
8         Corregir comentaris fet per parelles.

COMENTARI DE TEXT EXPOSITIU - PUNTUACIÓ CONTROL

TEMES I PROJECTES. TEMA 4. EL COMENTARI DE TEXT DELS TEXTOS EXPOSITIUS // TEXTOS

A continuació farem uns quants comentaris per practicar i assentar els nostres coneixements.

Activitats

Els textos que teniu  tot seguit són expositius. Per comentar-los tots farem el següent: el primer el comentarem entre tots i totes, els dos següents els fareu per parelles i els corregirem, i la resta els comentareu individualment a casa i els entregareu a la mestra quan us ho indique.

1. Comentari de text col·lectiu

LES PAPALLONES: UNA VIDA QUE ES REPETEIX

Les papallones passen per quatre etapes diferents al llarg de la seva vida: ou, eruga, crisàlide i papallona. Aquestes etapes es van repetint de manera que es forma un cicle.

Amb la posta dels ous comença el cicle vital d'una papallona. Els o us són dipositats d'un a un o en grups sobre les plantes que serviran d'aliment a les erugues. Després de poques setmanes, si fa bon temps, les erugues surten dels ous i comencen a menjar. A mesura que creixen, les erugues han de canviar la pell i així poder continuar fent-se grans. Al cap d'un temps, les erugues deixen de menjar i busquen un bon indret on poder formar crisàlide o pupa. En aquesta etapa s'esdevé la transformació d'eruga a papallona.

Finalment, la papallona surt de la crisàlide amb les ales enrotllades i, a poc a poc, com si fossin uns globus, les ales es van estirant i endurint fins que la papallona ja està llesta per a fer el primer vol.

2. Comentaris de text per parelles

a. L’art romànic

A l’edat mitjana, castells i monestirs es van construir amb les característiques de l’art romànic.

Els murs són amples i estan sostinguts amb contraforts. Les finestres són molt estretes i proporcionen poca llum a l’interior de l’edifici. També són característiques fonamentals l’arc de mig punt, la volta de canó. La planta de les esglésies té forma de creu llatina  (un braça molt més llarg que l’altre) i les façanes estan esculpides.

L’escultura decora els timpans de les portes i els capitells de les columnes. La imatge de la Mare de Déu amb el Nen és estàtica: la falda de la Mare de Déu és el tron on està assegut Jesús de forma majestàtica.

La pintura recobreix els murs interiors: presenta amb figures rígides, de colors vius i sens ombres, diverses escenes bíbliques.

b. Les erupcions volcàniques

Les erupcions volcàniques reben noms diferents segons la seua violència. Les erupcions hawaianes són les més tranquil·les. La lava és molt líquida i el gas s’escapa fàcilment. Les erupcions estrombolianes són una mica més violentes. La lava no és tan líquida i cada cinc minuts hi ha una petita explosió. Les erupcions reben el nom de l’illa d’Stromboli, a la costa italiana. Les erupcions vulcanianes són més violentes encara. La lava és força espessa i el gas, en obrir-se camí a l’exterior, provoca una sèrie d’explosions que fins i tot poden fer saltar algunes parts del mateix con volcànic. Aleshores les grans quantitats de blocs sòlids i cendres volcàniques són llançats enlaire. En una erupció vesuviana sovint hi ha una ràfega explosiva contínua que pot durar diverses hores. El volcà expel·leix molts més fragments, i el núvol de gas i cendra menuda s’enfila molt amunt de l’atmosfera. Aquest tipus d’erupció rep el nom del Vesuvi, volcà situat prop de Nàpols (Sicília).   

Les erupcions plínies són les més violentes de totes. El seu nom ve de l’escriptor  romà Plini el Jove, que va descriure l’erupció del Vesuvi de l’any 79 amb gran detall.  A les erupcions plínies, l’explosió és tan devastadora que el volcà queda pràcticament destruït. El 27 d’agost de 1883, l’illa de Krakatau, entre Sumatra i Java, a Indonèsia, va sofrir un destí  semblant. L’explosió es va sentir a gairebé 4.800 km de distància com el “retruny de potent fusells”.

Una altra forma d’erupció és la del tipus peleà, en què la lava és molt espessa, se solidifica i forma un tap volcànic que bloqueja la boca del volcà. Aquest tap només es pot fer saltar amb una violenta explosió de gasos, que forma un núvol incandescent de cendres volcàniques i gasos calents. El núvol incandescent produït el 1902 per l’erupció de la Montagne Pelée, a l’illa de Martinica, va matar trenta mil persones.

3. Comentaris de text individuals

a. 3.2. Les causes dels moviments migratoris

Podem preguntar-nos quins causes són les que provoquen aquests moviments migratoris, que són molt complexes i diverses. N’hi ha unes quantes:

a)      Causes de caire econòmic: atur, pressió demogràfica, necessitat de mà d’obra. Per exemple, la recerca de jaciments d’or va dur onades migratòries a Austràlia el 1892, i el desplaçament de tècnics cap als països menys industrialitzats.

b)     Migracions causades per catàstrofes: terratrèmols, males collites, etc, com l’emigració en massa d’irlandesos després de la fam de 1845.

c)     Catàstrofes causades per les persones: guerres, persecucions, exilis forçosos, com l’emigració dels puritans del Mayflower a Nova Anglaterra, la deportació dels presoners anglesos a Austràlia i el seu establiment posterior a Sidney.

d)     Causes socioculturals: desig de llibertat, atracció de la ciutat, bondat del medi natural, etc, com l’emigració de població negra dels estats del sud cap al nord per fugir de la discriminació racial.

 b. El llop

El llop és un carnívor. Li cal menjar molta carn per viure. Quan caça una presa ho fa només per alimentar-se. Mai no mata per plaer. L’udol del llop se sent en un radi de 10 km. De fet, els llops udolen només per comunicar-se entre ells. Un llop sempre respon la crida d’un altre. Així organitzen autèntics concerts! La por al llop ve de l’Edat Mitjana, quan es menjava els soldats morts a la guerra. D’aleshores ençà, la gent creu que ataca l’home. Però no és cert. Al llop, li fan por les persones i fuig quan en té una al davant. Els llops viuen en grup per tenir més possibilitats de capturar preses grosses. Alguns llops viuen sols perquè busquen un territori abans de formar el grup. El llop viu als boscos, i també a les planures, a les muntanyes, a la tundra... Només hi ha un parell de llocs on no trobaràs mai un llop: al desert i al bell mig de la selva.

REDACCIÓ D'UN TEXT: MILLOREM!!!

BASE D’ORIENTACIÓ REDACCIÓ D’UN TEXT EXPLICATIU / CONTE / DIÀLEG

 1. Aspectes previs a la redacció. PLANIFICACIÓ

1.1. Tinc clar què vull dir.

1.2. Sé a qui m’adrece. Tinc consciència del receptor.

1.3. Faig una pluja d’idees del que vull incloure en l’escrit.

1.4. Seleccione els trets més significatius d’allò que vull contar, dir o explicar.

1.5. Pense l’ordre en què faré la redacció (conte, diàleg, explicació).

2. Inici de la REDACCIÓ

2.1. Presente el tema del conte, de la conversa, de l’explicació

2.2. Utilitze les paraules adequades que fan entendre el text.

2.3. Les idees estan ordenades i separades per punts.

2.4. Estructure les idees diferents en paràgrafs.

2.5. El text té tres parts.

            2.5.1. Conte: plantejament, nus, desenllaç

            2.5.2. Diàleg: inici de la conversa per saludar-se, desenvolupament de la conversa, tancament.

            2.5.3. Explicatiu: introducció on dic de què parlaré, desenvolupament de la informació, tancament.

2.6. Utilitze connectors per ordenar les idees

2.7. Tanque el text amb un desenllaç (conte), comiat (diàleg), conclusió (explicació)

3. Aspectes posteriors a la redacció. REVISIÓ

3.1. Revise l’estructura del text, segons la base d’orientació.

3.2. Revise l’ortografia, sobretot tenint en compte la llista que he treballat.

3.3. Revise la puntuació.

3.4. Revise la presentació.