ACCENTUACIÓ: diacrítics

ACCENTUACIÓ I DIÈRESI

Exercicis autocorrectius per a estudiar molt requetebé.

http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6/0

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3

http://enxaneta.info/activitats/diftongs/5

 

Accentuació i dièresi

3. ACCENTUACIÓ I DIÈRESI. DICTAT                                                                    

           

Recorda:

1.     Agudes: Colp de veu en l’última síl·laba. S’accentuen quan acaben en 1 vocal (a, e, i, o, u), en 1vocal+s (as, es, is, os, us), en, in.

2.     Planes: Colp de veu en l’última síl·laba. S’accentuen quan no acaben com les agudes.

3.     Esdrúixoles: Colp de veu en l’antepenúltima síl·laba. S’accentuen totes.

Quins tipus d’accent hi ha i quines vocals duen cadascun d’ells? Tenim dos accents gràfics per a representar l’obertura de les vocals tòniques: obert (`) i tancat (´). La a sempre duu l’accent obert. La i i la u sempre duen l’accent tancat. Les altres dues vocals, e/o, poden dur accent obert i tancat, la qual cosa depén de la pronunciació que en fem. Ara bé, per si de cas no obrim les vocals quan toca, ens serà útil la següent explicació: la majoria de les paraules agudes duen l’accent de la e i de la o tancat; en canvi, la majoria de les paraules planes i esdrúixoles duen accent obert al damunt de la e  i del a o.

Excepcions: açò, això, allò, perquè, però, arròs, repòs, terròs, conclòs i família; témer, estómac, cérvol, tómbola, llémena, sépia, Bétera, Dénia...

Activitats

1.  Accentua gràficament les paraules següents que ho necessiten:

Convergencia             ambulancia                constancia                  loteria             Denia 

Emergencia                ignorancia                  Maria                          biologia           noticia

Ciencia                      carencia                     llibreria                         clemencia      potencia

Geografia                   tendencia                   perruqueria                 energia          eminencia

2. Accentua gràficament les paraules que ho necessiten:

Cano               rebost              historia            carrossa                 geografia                    lliço

Avio                materia             consol             humit                      music                          serra

Telefon          automobil          Monica              guardia                 fisica                           jardi

Alba                perdo               pati                 angles                     solid                            ungla

Numero           hivern              organ              examen              fenomens                    camins

3. Completa els espais buits amb una de les dues paraules que et proposem.

• és / es:

________ Pere qui s’acosta. / __________ farà tal com jo dic!

• més / mes:

Aquest ___________ farem vacances. / El _________ greu és que no diu res.

• nét / net:

Va deixar el saló ben __________. / Ma mare voldria tindre un ____________.

• té / te:

Els anglesos prenen el _________ a les 17.00h./ No __________ ganes de fer res.

• mà / ma:

Em fa mal la ____________. / Encara no ha vingut _______ mare.

• pèl / pel:

Sempre vol prendre’m el ____________. / Aniràs més prompte __________ meu poble.

4.     Posa accent gràfic a totes les paraules que hagen de portar-ne.

• Lluis va fer els examens la mar de be.
• Tot aquell vi no va cabre en una sola bota.
• A l’epoca grega tot estava ple de deus, deesses i semideus.
• No dones res a aquelles pobres dones?
• Es el millor amic que tinc.
• A l’os panda se li han trencat tres ossos de la ma dreta.
• Pel que veig, el que volen es prendre’t el pel?
• Se suposa que ho ha fet Nuria, pero no se qui ho ha fet.
• Te tots els joguets escampats pel sol de l’habitacio.
• Aixo que feu, mes que us, es un abus.
• Tu ja m’has dit que vens; pero, els teus amics, venen tambe?
• Si no ho dius que si, llavors li ho oferire a Ramon.
• Ja ho va dir Jules Verne: jo soc l’amo del mon.
• Tenim molta malta molta, pero poc de cafe molt.

Accentuació i dièresi: Els diftongs

ACCENTUACIÓ I DIÈRESI - Observacions

• Les paraules agudes que acaben en diftong decreixent no s'accentuen,
  per molt que acabin en vocal i la norma general no ho permeti: palau, parleu, perdiu, heroi.
  
  
• En conseqüència, les paraules planes que acaben en diftong decreixent sí que s'accentuen, per molt que acabin en vocal i la norma general no ho permeti: teníeu, tròlei, parlàveu, dèieu, Tòlstoi.
  
• Els monosíl·labs no s'accentuen.
  Sí accentuem amb el que s'anomena accent distintiu o diacrític aquells monosíl·labs -i no només monosíl·labs- que convé diferenciar d'altres de gairebé idèntics per evitar confusions.
  
  - Entre dos mots que s'assemblen tant -un d'àton i un altre de tònic habitualment- l'accent diacrític recau lògicament damunt el tònic: mà/ma, pèl/pel, ús/us, és/es, més/mes, món/mon, què/que, sé/se, sí/si.
  
  - Si, en algun cas, la diferència entre tots dos mots rau en l'obertura d'una e o d'una o, aleshores, accentuem diacríticament el que duu la vocal tancada (bé/be, ós/os, déu/deu,) que sovint és un verb (té/te, són/son). En alguns casos, l'accent diacrític recau sobre el mot menys usual: sòl/sol.
• En els mots compostos, els components sí mantenen l'accent diacrític si és que en porten: pèl-roig, a repèl, adéu, entresòl. Si un monosíl·lab no duu accent diacrític i forma part d'un mot compost, acaba portant accent gràfic si les normes generals d'accentuació ho requereixen: autobús, desfés, contrapès, capgròs. Els adverbis acabats en -ment mantenen l'accent gràfic de l'adjectiu femení de què provenen: difícilment, contínuament.
• Les majúscules sí s'accentuen igual que si fossin minúscules: Índic, Úrsula, Índia.

Accentuació i dièresi - DIFTONGS / HIATS / DIÈRESIS

Recordem:


 
 
novii = nuvi
xiisme = Secta islàmica...
 

 

 

LES SEMICONSONANTS

 
 

La dièresi  
Pel que fa a la dièresi, heus ací la regla general: la dièresi s’utilitza en dos casos:

1.-Per indicar que hem de pronunciar la u dels grups güe, güi, qüe, qüi. Per exemple, següent, pingüí, freqüent, aqüífer.

2.-Per indicar que s’ha trencat un diftong decreixent i que la i / u s’han separat de la síl·laba de què formaven part. Per exemple: veïna, raïm, Raül, peüc, roïns, ruïna, diürn. Això sí, sempre que la paraula puga accentuar-se, posarem accent en lloc de dièresi. Per exemple: veí / veïns, conduíem / conduïen, suís / suïssos, roí / roïna.

Aquest segon ús del a dièresi té tres excepcions. No posem dièresi:
a. Després dels prefixos: anti-, con-, contra-, re-, semi-: antiimperialista, coincidir, contraindicació, reinterpretar.
b. En els sufixos –isme, -ista, us, um: egoisme, egoista, Màrius, harmònium.
c. En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs de la 3a conjugació acabats en –air, -eir, -oir, -uir: agrair, beneint, oirem, conduiria. 

5.     Posa l’accent o la dièresi a les paraules que ho necessiten:

Veina        deieu              Lluis                duia                Maria              increible         pingui

Suicidi      peuc               creilla             heroi               agraia             podeu             tenia

Sentien     dormieu          oida                heroina                      agraiem          desmai                        dia

Seul          traïdor             baul                cafeïna                       proveir             beneint                       agraire

6.     Posa els accents i les dièresis que calga als mots de les frases següents:
·       Cal que s’estudien les ruines de la ciutat i com han influït sobre el pais.
·       Aquesta frequencia no es captada per l’oida.
·       El seu caracter egoista no coincideix amb l’altruisme de la veina.
·       La Lluisa va estar tot el mati conduint per les autopistes de Suissa.
·       Saul es va deixar influir per la ingenuïtat de Lluis.
·       La questio es que no se quins consequencies pot tenir la teua decisio.
·       Els mots següents semblen intraduïbles.
·       Les seguents questions també posseïen una alta ambigüitat.

7.     Dictat ortogràfic
  La següent història és real: vaig conèixer un pingüí que vivia en un aqüífer.
Era diürn però es passava la nit menjant raïm amb la veïna i el veí. Els seus veïns eren suïssos. El meu amic pingüí no era suís. Però era un poc roí. Deia que els seus veïns eren roïns perquè se li menjaven el raïm. Jo el mirava de reüll i li deia: - Raül no sigues roí, que tu els has convidat!!
Tenia un altre veí que es deia Màrius, el rei de l'egoisme. Tan egoista era, que no deixava mai el seu harmònium al veí Raül. Jo li ho vaig agrair i sempre li ho agrairé. Li ho agrairia eternament, em moriré i encara li ho estaré agraint. Us haig de dir que Raül el meu amic pingüí, a qui vaig conèixer en un aqüífer, toca l'harmònium fatal dels fatals!!

ACCETNTUACIÓ I DIÈRESEI: Diacrítics