DOCUMENT: 2n_VCA_textos_narratius
MINIDOSSIER
ELS TEXTOS NARRATIUS
ÍNDEX
1. Idees essencials- revisem
2. Característiques,
estructura i elements dels textos narratius
a.
Característiques del text narratiu
b. Estructura del text
narratiu:
c. Elements de la narració
1. El narrador:
2. El
temps
2. L’espai:
3. Personatges:
3. El conte: un tipus de
text narratiu molt concret
a. Concepte
b. Explicació breu
c. Títol
d. Estructura
e. Tipus de relats
f. Personatges
g. Temps
h. Espai
i. Narració (narrador)
1. Idees essencials- revisem
El
text narratiu és un relat en prosa d’uns fets que
esdevenen a uns personatges en un temps i un lloc determinats. Tant poden ser
reals com imaginaris. Acostumen a construir-se a partir d’uns continguts bàsics
que responen a aquestes preguntes:
Qui? > els personatges de la història que integren el relat i que fan
progressar la història.
Què? > els esdeveniments. L’encadenament d’unes accions amb les altres no és
mai arbitrària, sinó intencionada i significativa.
Quan? > el temps en què succeeixen els fets.
On? > l’espai és el lloc real o imaginari on actuen els personatges i
passen els fets.
Són
textos narratius els contes, les faules, les llegendes, les novel·les, les
rondalles, els microrelats, les anècdotes, els acudits, etc.
2. Característiques, estructura i elements dels textos
narratius
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament
d’uns fets, reals o ficticis, al llarg d’un període de temps.
a. Característiques del text narratiu
· Un
narrador explica la història, ja sigui en primera persona, és a dir com a
protagonista; ja sigui com a narrador omniscient.
· Hi ha
molta presència de verbs ja que es basen en l’acció.
·
S’hi inclouen descripcions i diàlegs.
b. Estructura del text narratiu:
El text narratiu pot presentar dos tipus d’estructures:
Estructura lineal o contínua:
és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre
cronològic. Consta de:
o Plantejament: on es presenta
la situació i l’inici del conflicte.
o Nus: és el cos
central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa va augmentant fins
arribar al clímax (moment àlgid que fa preveure el desenllaç).
o Desenllaç:
s’hi explica com acaba la història. El desenllaç pot ser tancat, és a dir, el
conflicte es resol de forma clara, o obert, en què el conflicte no es decideix
de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.
Estructura no lineal o discontínua: l’ordre temporal dels fets s’altera. Hi ha
diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua: començar l’acció in
medias res, és a dir, el relat s’inicia en ple desenvolupament de l’acció;
pot fer un retrocés en el temps, analepsi o flash back; pot
avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.
c. Elements de la narració
Els elements bàsics de la narració són el narrador, el temps, l’espai i els
personatges.
1. El narrador:
Explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els
fets. Podem optar per diferents modalitats de narrador:
El narrador
intern: intervé en l’acció i pot ser-ne el protagonista i, per
tant, explica la història en 1a persona; o bé pot ser un testimoni, és a dir un
personatge secundari que explica les aventures del protagonista en 3a persona;
i també podem tenir un narrador multiselectiu, és a dir, els diferents
personatges de l’obra expliquen en 1a persona la història tal com ells l’han
viscuda, per tant hi ha una visió polièdrica dels fets.
El narrador
extern o omniscient: no intervé en la història i explica
els fets en 3a persona, és a dir com si fos un simple espectador. Pot ser total
si sap tot el que passa i el que pensen els personatges; o bé parcial si només
explica allò que veu, com una càmera de cinema.
2. El temps
Es
refereix al:
Temps històric o època en què se
situa la història. En quina època?
Temps transcorregut entre el
principi i el final de la història. En quant de temps?
2. L’espai:
Lloc o llocs on es desenvolupa l’acció.– El temps: cal tenir en compte dos
aspectes: d’una banda hi ha el temps històric, és a dir, l’època en què
succeeix l’acció. I d’altra banda hi ha el temps narratiu, les hores, els dies
o els anys que dura l’acció.
3.
Personatges:
Són els éssers, generalment persones, que intervenen en l’acció.
Segons la seva complexitat de caràcter poden ser:
a.
Plans: són
simples i no evolucionen.
b.
Rodons: són
complexos i experimenten canvis
Segons la seva funció en la història
poden ser:
i. Protagonistes: són els personatges principals.
ii. Antagonistes: s’enfronten als personatges principals.
iii. Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament
de l’acció
3. El conte: un tipus de text narratiu molt concret
a. CONCEPTE
El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que
poden ser reals o imaginaris, i que es desenvolupen en un temps i en un espai
determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una
història.
b. EXPLICACIÓ BREU
(http://fredericmompou2.blogspot.com/2016/05/el-conte.html)
El conte és un text narratiu que es distingeix dels altres del mateix
gènere (novel·la, rondalla, notícia, llegenda, etc.) perquè reuneix les
característiques següents:
* És d'extensió curta.
* Sol descriure una
única situación, poc complexa.
* Dóna pocs detalls dels
personatges, que viuen un crisi simple.
* Hi preval l'acció, que de
seguida encamina el lector cap al desenllaç.
* Els temps són limitats i els
espais reduïts.
El narrador fa
servir expressions, girs i recursos que són més propis de l'ús oral de la
llengua que no pas de l'escrit. En un conte, el tema és la idea central o el sentit
últim que ens vol transmetre l'autor. Gairebé mai no el trobem explícit dins la
narració, sinó que se'n desprèn quan l'hem acabat de llegir. L'argument és
l'encadenament dels fets o de les accions que donen suport a la narració.
c. TÍTOL
El títol d'un conte o d'una novel·la és el nom que se li posa, i va imprès
al principi, o bé en la coberta del llibre. El títol ha de ser atractiu perquè
ens anima a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer referència a
l'element de la història que resulta més interessant: l'escenari, els
personatges, el nus, el desenllaç o la moralitat.
d. ESTRUCTURA
El relat o la narració és un tipus de text narratiu. El relat està
estructurat, bàsicament, en tres parts:
La presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin lloc i a quina
època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix
la qüestió o el problema que desencadenarà la història.
El nus. Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la
història. És la part més llarga del relat.
El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens
explica de quina manera s'acaba.
e. TIPUS DE RELATS
Relat realista:
Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants,
és a dir, que poden semblar reals. Exemple: la crònica i la notícia.
Relat fantàstic:
Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera
podrien ser reals. Exemple: La rondalla i la faula.
f. PERSONATGES
Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat
en poden sortir molts o pocs.
Normalment hi ha:
Un personatge principal, o més d'un.
Uns personatges secundaris.
El personatge principal.
És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al llarg
de tot el relat. És el personatge del qual se'ns dóna més informació.
Els personatges secundaris.
Són la resta de personatges que apareixen a la narració. Solen participar
només en una part del relat. D'aquest personatges no se'ns dóna tanta
informació.
g. TEMPS
L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer
ni situacions ni objectes ni personatges que no siguin propis del temps en què
transcorren els fets.
Moltes vegades, l'autor/a canvien l'ordre cronològic dels fets per tal de
crear intriga i donar la informació important en el moment oportú.
Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com ara ahir,
abans-d'ahir, l'endemà, ...faciliten l'organització de la història perquè
situen els fets uns al davant o darrere dels altres, i permeten als lectors i
lectores reconstruir l'ordre cronològic dels fets.
h. ESPAI
Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot
ser anomenat, simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada. La descripció
d'un lloc sol començar explicant com és o on està situat, i tot seguit ens
informa de com són les parts més importants i també com són alguns elements
pròxims.
Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents elements fem
servir expressions de lloc, com ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i
per dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt, ...), comparacions
(tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.
i. NARRACIÓ EN 1ª PERSONA O EN 3ª
Narració en 1ª persona.
El narrador n'és un dels personatges, utilitza verbs, determinants
possessius i pronoms personals en primera persona.
Ex: El dia que vaig anar
al col·legi amb la caçadora del meu germà ...
Narració en 3ª persona.
És la que explica un narrador des de fora, utilitzant verbs, determinants
possessius i pronoms personals en tercera persona.
Ex: El dia que va anar al
col·legi amb la caçadora del seu germà ...
JA SÉ COM S'ESCRIU UN CONTE, PERÒ...
ABANS DE POSAR-ME A ESCRIURE,
HAIG DE LLEGIR UN MUNT DE CONTES BEN ESCRITS
O N'HAIG D'ESCOLTAR DE BEN CONTATS:
Ací teniu una pila de contes de LLorenç:
https://apuntmedia.es/va/la-colla/infantil/els-contes-de-llorenc-gimenez
I ací un muntó de contes de Rodari narrats per Jaume Centelles:
https://clic.xtec.cat/projects/rodari/jclic.js/index.html
A més a més, al suro de la matèria teniu un llibre de contes en PDF
relacionats amb els Drets dels Infants.
