(Llegeix i clica damunt dels enllaços: Definicions - Graella de dades - Guió - Control. Enunciat i informació - CONTROL)
1- Definicions: Utilitza correctament tots els termes oportuns en el text que has d'escriure. Ja tens els dodument imprès. En tot cas, no et cal imprimir-lo
2- Graella de dades: Imprimeix aquesta graella i ompli les dades corresponents. Això et permetrà poder fer una bona analisi de la situació lingüística d'Àustria
3- Guió per a l'esquema i per al text: Si segueixes bé aquest guió el resultat del teu treball serà fantàstic.
4- Control. Enunciat i informació: (Has d'obrir aquest document amb l¡aplicació LUMIN que se t'ofereix quan obris el document. Si no hi pots accedir, clica en aquest enllaç: CONTROL)
a. Abans de fer l'esquema i el text definitiu ompli la graella anterior.
b. Després fes l'esquema, tal com s'indica en el full del guió
c. Finalment fes el text definitiu seguint les idees de l'esquema
d. RECORDA: llegeix bé, anota bé, pensa bé, escriu bé, revisa bé i corregeix bé.
SORT!
B. LLEGEIX L'ENTREVISTA SEGÜENT ABANS DE FER EL CONTROL
Discriminació
Més de 50 milions d’europeus (el 10% de la
població d’Europa) parlen alguna llengua no oficial... i se senten
discriminats pel fet d’utilitzar-la. Una discriminació que combat
l’associació ELEN ( European Language Equality Network), xarxa europea
per a la igualtat lingüística el secretari general de la qual és Davyth
Hicks. Una associació que reuneix més d’un centenar d’entitats que
promocionen llengües minoritzades d’Europa, com la catalana Plataforma
per la Llengua. Hicks no és acadèmic ni filòleg, sinó un músic
professional enamorat de la llengua dels seus avantpassats, el còrnic:
“És intolerable que a algú se’l discrimini per la seva llengua: és una
forma de racisme”.
Què és el còrnic?
Una llengua europea, cèltica. Es va parlar a Cornualla, regió al sud-oest del Regne Unit.
Es va parlar? Ja no es parla?
A començaments del segle XX quedaven només tres parlants de còrnic...
Tres!
Hi va haver una reacció per rescatar-la: avui som 600 parlants de còrnic entre els 500.000 habitants de Cornualla.
Per què ha decidit parlar-lo?
De petit, amb els meus pares, ens en vam anar a viure a Anglaterra: allà la gent em feia notar el meu accent diferent, em vaig fer conscient de les meves arrels ancestrals... i vaig sentir ganes de recuperar-les!
Mitjançant independentisme?
No, no és el cas, és un propòsit cultural. Un grup d’amics vam decidir aprendre i parlar còrnic. En qualsevol cas, és intolerable al segle XXI que hi hagi europeus discriminats pel fet de voler utilitzar la seva llengua.
Però si només té 600 parlants...
I què? Cada llengua és un tresor cultural, una visió del món, una riquesa. La dignitat d’una llengua no depèn del nombre de parlants! Mereixen totes el mateix respecte.
Què en sap, de la història del còrnic?
Que deriva del britònic (amb o, eh?), que generaria al seu torn el gal·lès, l’escocès i el bretó, a la Bretanya gal·la. Són llengües avui minoritàries a Europa.
Quantes llengües minoritàries es parlen avui a Europa?
A Europa es parlen avui un total de 84 llengües, de les quals 24 llengües són oficials, cenyint-me als 28 països de la Unió Europea: les 60 llengües restants són regionals, minoritàries i minoritzades.
Quin matís hi ha entre regional, minoritària i minoritzada?
Llengua regional és la parlada en una zona del territori d’un Estat. Minoritària, la no oficial d’un Estat. Minoritzada, la discriminada per una legislació estatal.
El català, què és?
No és regional, ja que es parla en diferents països. És minoritària a Espanya, ja que al seu Estat no és oficial, encara que la parlin deu milions de persones! Sí que ha estat i està minoritzada, ja que els seus parlants són discriminats.
Perdoni, però el català és llengua cooficial a Catalunya.
Un gran exemple, molt inspirador per a totes les llengües minoritàries d’Europa! Malgrat això, la llengua catalana continua sent minoritzada, insisteixo.
En què, sisplau?
Molts jutjats discriminen i humilien catalanoparlants... I no poden veure pel·lícules o sèries doblades al català... I moltes empreses incompleixen la normativa sobre etiquetatge en català... I l’ Estat espanyol amenaça el model català d’immersió lingüística, tan fructífer i cohesionador...
Quin escenari seria l’ideal?
L’Estat espanyol accepta amb naturalitat, sense pressions externes, que Espanya és plurilingüe..., i converteix el català, el basc, el gallec i el castellà en llengües oficials en pla d’igualtat. Cooficialitat plena!
Utòpic.
Per què? Estem bojos? Per què s’ha de maltractar tants parlants d’una llengua? Trenquem ja aquesta absurda equació d’un Estat igual a una llengua! Un Estat europeu pot tenir diverses llengües oficials, sense discriminacions. Seria molt raonable i just. Cada llengua és riquesa. No entenc la por davant el català que detecto a Espanya, aquesta resistència tan inquisitorial!
Doncs miri que França...
Sí, és cert, França és avui el país d’Europa que més cruament discrimina les seves llengües minoritàries, el català, l’occità, el basc, l’alsacià, el bretó.., que s’hi parlava abans que existís el francès i la mateixa França! És escandalós considerant els drets civils.
França els va inventar.
És paradoxal, sí: tanta igualtat, llibertat, fraternitat..., però no és igualitària amb les llengües, t’obliga a ser francòfon per ser ciutadà. No és natural, l’homogeneïtat cultural.
Si Catalunya fos un Estat, el castellà hauria de ser oficial, amb el català?
No m’atreveixo a pronunciar-me... I, mentrestant, mentre Espanya no defensi el català, cada dia més catalans es voldran separar d’aquesta Espanya.
Quin país europeu és avui el més respectuós amb les seves llengües?
Finlàndia, sens dubte. Té dues llengües cooficials: el finès i el suec, parlat per molts ciutadans finlandesos.
Quina llengua minoritària és avui més fràgil a Europa?
El còrnic, sens dubte! Seguit de l’ inari, parlat per alguns centenars de lapons, i del manx, a l’illa de Man, que està entre la Gran Bretanya i Irlanda.
Vostè ensenya còrnic als seus fills?
Sí, i per això formen part de la primera generació de parlants natius de còrnic. Els altres el vam aprendre quan ja érem adults.
I si desaparegués el còrnic, què?
S’amputaria una faceta de l’ànima humana, la humanitat s’empobriria. Si tolerem la seva degradació, extirpem una fracció de la condició humana.
Una llengua europea, cèltica. Es va parlar a Cornualla, regió al sud-oest del Regne Unit.
Es va parlar? Ja no es parla?
A començaments del segle XX quedaven només tres parlants de còrnic...
Tres!
Hi va haver una reacció per rescatar-la: avui som 600 parlants de còrnic entre els 500.000 habitants de Cornualla.
Per què ha decidit parlar-lo?
De petit, amb els meus pares, ens en vam anar a viure a Anglaterra: allà la gent em feia notar el meu accent diferent, em vaig fer conscient de les meves arrels ancestrals... i vaig sentir ganes de recuperar-les!
Mitjançant independentisme?
No, no és el cas, és un propòsit cultural. Un grup d’amics vam decidir aprendre i parlar còrnic. En qualsevol cas, és intolerable al segle XXI que hi hagi europeus discriminats pel fet de voler utilitzar la seva llengua.
Però si només té 600 parlants...
I què? Cada llengua és un tresor cultural, una visió del món, una riquesa. La dignitat d’una llengua no depèn del nombre de parlants! Mereixen totes el mateix respecte.
Què en sap, de la història del còrnic?
Que deriva del britònic (amb o, eh?), que generaria al seu torn el gal·lès, l’escocès i el bretó, a la Bretanya gal·la. Són llengües avui minoritàries a Europa.
Quantes llengües minoritàries es parlen avui a Europa?
A Europa es parlen avui un total de 84 llengües, de les quals 24 llengües són oficials, cenyint-me als 28 països de la Unió Europea: les 60 llengües restants són regionals, minoritàries i minoritzades.
Quin matís hi ha entre regional, minoritària i minoritzada?
Llengua regional és la parlada en una zona del territori d’un Estat. Minoritària, la no oficial d’un Estat. Minoritzada, la discriminada per una legislació estatal.
El català, què és?
No és regional, ja que es parla en diferents països. És minoritària a Espanya, ja que al seu Estat no és oficial, encara que la parlin deu milions de persones! Sí que ha estat i està minoritzada, ja que els seus parlants són discriminats.
Perdoni, però el català és llengua cooficial a Catalunya.
Un gran exemple, molt inspirador per a totes les llengües minoritàries d’Europa! Malgrat això, la llengua catalana continua sent minoritzada, insisteixo.
En què, sisplau?
Molts jutjats discriminen i humilien catalanoparlants... I no poden veure pel·lícules o sèries doblades al català... I moltes empreses incompleixen la normativa sobre etiquetatge en català... I l’ Estat espanyol amenaça el model català d’immersió lingüística, tan fructífer i cohesionador...
Quin escenari seria l’ideal?
L’Estat espanyol accepta amb naturalitat, sense pressions externes, que Espanya és plurilingüe..., i converteix el català, el basc, el gallec i el castellà en llengües oficials en pla d’igualtat. Cooficialitat plena!
Utòpic.
Per què? Estem bojos? Per què s’ha de maltractar tants parlants d’una llengua? Trenquem ja aquesta absurda equació d’un Estat igual a una llengua! Un Estat europeu pot tenir diverses llengües oficials, sense discriminacions. Seria molt raonable i just. Cada llengua és riquesa. No entenc la por davant el català que detecto a Espanya, aquesta resistència tan inquisitorial!
Doncs miri que França...
Sí, és cert, França és avui el país d’Europa que més cruament discrimina les seves llengües minoritàries, el català, l’occità, el basc, l’alsacià, el bretó.., que s’hi parlava abans que existís el francès i la mateixa França! És escandalós considerant els drets civils.
França els va inventar.
És paradoxal, sí: tanta igualtat, llibertat, fraternitat..., però no és igualitària amb les llengües, t’obliga a ser francòfon per ser ciutadà. No és natural, l’homogeneïtat cultural.
Si Catalunya fos un Estat, el castellà hauria de ser oficial, amb el català?
No m’atreveixo a pronunciar-me... I, mentrestant, mentre Espanya no defensi el català, cada dia més catalans es voldran separar d’aquesta Espanya.
Quin país europeu és avui el més respectuós amb les seves llengües?
Finlàndia, sens dubte. Té dues llengües cooficials: el finès i el suec, parlat per molts ciutadans finlandesos.
Quina llengua minoritària és avui més fràgil a Europa?
El còrnic, sens dubte! Seguit de l’ inari, parlat per alguns centenars de lapons, i del manx, a l’illa de Man, que està entre la Gran Bretanya i Irlanda.
Vostè ensenya còrnic als seus fills?
Sí, i per això formen part de la primera generació de parlants natius de còrnic. Els altres el vam aprendre quan ja érem adults.
I si desaparegués el còrnic, què?
S’amputaria una faceta de l’ànima humana, la humanitat s’empobriria. Si tolerem la seva degradació, extirpem una fracció de la condició humana.
