Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEXTOS NARRATIUS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEXTOS NARRATIUS. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de gener del 2022

ELS TEXTOS NARRATIUS i EL CONTE - Informació (característiques, estructura, elements i exemples)

DOCUMENT: 2n_VCA_textos_narratius
                 

MINIDOSSIER

ELS TEXTOS NARRATIUS


ÍNDEX


1. Idees essencials- revisem
2. Característiques, estructura i elements dels textos narratius

            a. Característiques del text narratiu
            b. Estructura del text narratiu:
            c. Elements de la narració

                        1. El narrador:
                        2. El temps  
                       
2. L’espai:   
                        3.  Personatges:    

3. El conte: un tipus de text narratiu molt concret
            a. Concepte
            b. Explicació breu
            c. Títol
            d. Estructura
            e. Tipus de relats
            f. Personatges

            g. Temps
            h. Espai
            i. Narració (narrador)



 

 

 

 

 

 

 

1. Idees essencials- revisem

El text narratiu és un relat en prosa d’uns fets que esdevenen a uns personatges en un temps i un lloc determinats. Tant poden ser reals com imaginaris. Acostumen a construir-se a partir d’uns continguts bàsics que responen a aquestes preguntes:

Qui? > els personatges de la història que integren el relat i que fan progressar la història.

Què? > els esdeveniments. L’encadenament d’unes accions amb les altres no és mai arbitrària, sinó intencionada i significativa.

Quan? > el temps en què succeeixen els fets.

On? > l’espai és el lloc real o imaginari on actuen els personatges i passen els fets.

Són textos narratius els contes, les faules, les llegendes, les novel·les, les rondalles, els microrelats, les anècdotes, els acudits, etc.

2. Característiques, estructura i elements dels textos narratius
Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d’uns fets, reals o ficticis, al llarg d’un període de temps.

a. Característiques del text narratiu

  • Estan escrits en prosa.

·       Un narrador explica la història, ja sigui en primera persona, és a dir com a protagonista; ja sigui com a narrador omniscient.

·       Hi ha molta presència de verbs ja que es basen en l’acció.

·       S’hi inclouen descripcions i diàlegs.

b. Estructura del text narratiu:
El text narratiu pot presentar dos tipus d’estructures:

Estructura lineal o contínua:
és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic.
Consta de:

o    Plantejament: on es presenta la situació i l’inici del conflicte.

o    Nus: és el cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió narrativa va augmentant fins arribar al clímax (moment àlgid que fa preveure el desenllaç).

o    Desenllaç: s’hi explica com acaba la història. El desenllaç pot ser tancat, és a dir, el conflicte es resol de forma clara, o obert, en què el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot imaginar diversos finals.


Estructura no lineal o discontínua:
l’ordre temporal dels fets s’altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua: començar l’acció in medias res, és a dir, el relat s’inicia en ple desenvolupament de l’acció; pot fer un retrocés en el temps, analepsi o flash back; pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.

c. Elements de la narració

Els elements bàsics de la narració són el narrador, el temps, l’espai i els personatges.

1. El narrador:
Explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els fets. Podem optar per diferents modalitats de narrador:

El narrador intern: intervé en l’acció i pot ser-ne el protagonista i, per tant, explica la història en 1a persona; o bé pot ser un testimoni, és a dir un personatge secundari que explica les aventures del protagonista en 3a persona; i també podem tenir un narrador multiselectiu, és a dir, els diferents personatges de l’obra expliquen en 1a persona la història tal com ells l’han viscuda, per tant hi ha una visió polièdrica dels fets.

El narrador extern o omniscient: no intervé en la història i explica els fets en 3a persona, és a dir com si fos un simple espectador. Pot ser total si sap tot el que passa i el que pensen els personatges; o bé parcial si només explica allò que veu, com una càmera de cinema.

2. El temps                                                         
Es refereix al:                                                     
Temps històric o època en què se situa la història.                                   En quina època?
Temps transcorregut entre el principi i el final de la història.      
En quant de temps?

2. L’espai:   
Lloc o llocs on es desenvolupa l’acció.– El temps: cal tenir en compte dos aspectes: d’una banda hi ha el temps històric, és a dir, l’època en què succeeix l’acció. I d’altra banda hi ha el temps narratiu, les hores, els dies o els anys que dura l’acció.       

3.  Personatges:   
Són els éssers, generalment persones, que intervenen en l’acció.       
           
            Segons la seva complexitat de caràcter poden ser:        

a.  Plans: són simples i no evolucionen.

b.  Rodons: són complexos i experimenten canvis

Segons la seva funció en la història poden ser:

                                               i.     Protagonistes: són els personatges principals.

                                             ii.     Antagonistes: s’enfronten als personatges principals.

                                            iii.     Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l’acció

 

 

3. El conte: un tipus de text narratiu molt concret

 

a. CONCEPTE

El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que poden ser reals o imaginaris, i que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.

b. EXPLICACIÓ BREU
(http://fredericmompou2.blogspot.com/2016/05/el-conte.html)

El conte és un text narratiu que es distingeix dels altres del mateix gènere (novel·la, rondalla, notícia, llegenda, etc.) perquè reuneix les característiques següents:

* És d'extensió curta.

* Sol descriure una única situación, poc complexa.
* Dóna pocs detalls dels personatges, que viuen un crisi simple.
* Hi preval l'acció, que de seguida encamina el lector cap al desenllaç.
* Els temps són limitats i els espais reduïts. 

El narrador fa servir expressions, girs i recursos que són més propis de l'ús oral de la llengua que no pas de l'escrit. En un conte, el tema és la idea central o el sentit últim que ens vol transmetre l'autor. Gairebé mai no el trobem explícit dins la narració, sinó que se'n desprèn quan l'hem acabat de llegir. L'argument és l'encadenament dels fets o de les accions que donen suport a la narració.        


 

c. TÍTOL

El títol d'un conte o d'una novel·la és el nom que se li posa, i va imprès al principi, o bé en la coberta del llibre. El títol ha de ser atractiu perquè ens anima a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer referència a l'element de la història que resulta més interessant: l'escenari, els personatges, el nus, el desenllaç o la moralitat.

 

d. ESTRUCTURA

El relat o la narració és un tipus de text narratiu. El relat està estructurat, bàsicament, en tres parts:

 

La presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història.

 

El nus. Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga del relat.

 

El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica de quina manera s'acaba.

 

e. TIPUS DE RELATS

Relat realista:

Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, que poden semblar reals. Exemple: la crònica i la notícia.

 

Relat fantàstic:

Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemple: La rondalla i la faula.

f. PERSONATGES

Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat en poden sortir molts o pocs.

Normalment hi ha:

Un personatge principal, o més d'un.

Uns personatges secundaris.

 

El personatge principal.

És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al llarg de tot el relat. És el personatge del qual se'ns dóna més informació.

 

Els personatges secundaris.

Són la resta de personatges que apareixen a la narració. Solen participar només en una part del relat. D'aquest personatges no se'ns dóna tanta informació.

 

g. TEMPS

L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer ni situacions ni objectes ni personatges que no siguin propis del temps en què transcorren els fets.

Moltes vegades, l'autor/a canvien l'ordre cronològic dels fets per tal de crear intriga i donar la informació important en el moment oportú.

 

Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com ara ahir, abans-d'ahir, l'endemà, ...faciliten l'organització de la història perquè situen els fets uns al davant o darrere dels altres, i permeten als lectors i lectores reconstruir l'ordre cronològic dels fets.

 

h. ESPAI

Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat, simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada. La descripció d'un lloc sol començar explicant com és o on està situat, i tot seguit ens informa de com són les parts més importants i també com són alguns elements pròxims.

 

Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents elements fem servir expressions de lloc, com ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i per dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt, ...), comparacions (tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.

 

 

i. NARRACIÓ EN 1ª PERSONA O EN 3ª


Narració en 1ª persona.

El narrador n'és un dels personatges, utilitza verbs, determinants possessius i pronoms personals en primera persona.

            Ex: El dia que vaig anar al col·legi amb la caçadora del meu germà ...


Narració en 3ª persona.

És la que explica un narrador des de fora, utilitzant verbs, determinants possessius i pronoms personals en tercera persona.

            Ex: El dia que va anar al col·legi amb la caçadora del seu germà ...

 

 

JA SÉ COM S'ESCRIU UN CONTE, PERÒ... 

ABANS DE POSAR-ME A ESCRIURE, 

HAIG DE LLEGIR UN MUNT DE CONTES BEN ESCRITS 

O N'HAIG D'ESCOLTAR DE BEN CONTATS:

 

Ací teniu una pila de contes de LLorenç: 
https://apuntmedia.es/va/la-colla/infantil/els-contes-de-llorenc-gimenez

I ací un muntó de contes de Rodari narrats per Jaume Centelles:
https://clic.xtec.cat/projects/rodari/jclic.js/index.html


A més a més, al suro de la matèria teniu un llibre de contes en PDF
relacionats amb els Drets dels Infants.

 


 


dilluns, 15 de novembre del 2021

TEXTOS NARRATIUS - 2n2n - PROJECTE INTERETAPA (Lectura en veu alta)

De segur que coneixeu molts contes, heu llegit novel·les, relats, rondalles. Ara bé: us heu parat alguna vegada a mirar com han estat creats, us heu endinsat en el procés de creació narrativa? Volem que al llarg d'aquesta proposta aprengueu com és un text narratiu i a fer-ne una lectura expressiva i creativa, i sobretot, que ajudeu els xiquets i les xiquetes de 2n i 3r de primària perquè en gaudesquen i tinguen ganes de llegir com vosaltres.

Per tant, la tasca final d'aquest projecte consistirà a preparar una lectura expressiva, acompanyada d’imatge i, si voleu, de música, d’un conte. Com triareu el relat? Doncs podeu fer-ho de diverses maneres: un conte que us agradava quan teníeu 7 o 8 anys, un conte que tracte d’un tema que agrade als menuts de 2n i 3r, un conte d’un autor o autora que escriga originàriament en valencià. Heu de divertir-vos, ser creatius, ajudar els menuts i gaudir amb tot. Les sessions per dur endavant aquest projecte seran dimecres i durant el 2n trimestre, però abans de Nadal triarem els contes i els llegirem a classe, a més de comentar-ne els passos i marcar les fites i feines a fer.

Ara bé, allò ben segur és que el primer repte és que millorem la nostra lectura en veu alta. Per això mateix, dedicarem unes quantes sessions a reflexionar sobre els aspectes que intervenen en la lectura en veu alta, què hi hem de tenir en compte i quines estratègies podem posar en marxa per aprendre’n.

Un cop acabem aquestes sessions, passarem a treballar per petits grups que farem les mestres. Abans de passar a aquesta fase, farem un tast, un primer assaig i mostra de lectura en veu alta breu. Heus ací la proposta: com que el calendari d’enguany se centra en la lectura, preparem petites mostres curtes de poemes o contes molt breus per incloure-les al calendari.

 

El procés

Per fer una bona lectura del conte que hàgeu triat, caldrà que aconseguiu tres objectius:

1. Saber quines són les característiques dels textos narratius.

2. Saber què hem de tenir en compte per fer una bona lectura en veu alta adreçada a xiquets de 7 i 8 anys.

3. Preparar un petit projecte per a explicar aquests tipus de textos en 2n i 3r de primària.            

Podreu utilitzar els suports que us calga (presentacions, processador de textos, vídeo, imatges, música, dibuixos...)

Ací teniu algunes qüestions que us podeu plantejar per encetar la vostra feina:

1. Què és un text narratiu?

2. Quins elements el configuren que el fan diferent d’altres textos?

3. Què hem de fer per explicar-los bé?

4. Què suposa llegir en veu alta? Què hem de tenir en compte?

5. Quin conte triem? Preguntem als xiquets i les xiquetes de primària quins contes els agraden? En busquem algun que ens agradara quan érem menuts? En busquem algun a la xarxa o a la biblioteca?

6. Amb quin suport vull acompanyar la meua lectura? La faré en directe i l’acompanyaré amb gestos? Faré servir música? Elaboraré un audioconte?

 

 A continuació teniu un grapat de recursos que us poden ajudar a donar resposta a les qüestions adés plantejades i a desenvolupar el vostre projecte. Si penseu que d’altres us poden servir, a més d’aquestes o en lloc d’algunes, anoteu-les a continuació.

Recursos

-Sobre narrativa

 http://cursetescriptura.blogspot.com/2007/03/el-conte-literari-estructura.html

https://www.contes.cat/escrits-contes/

https://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/2018/03/14/el-text-narratiu-exemple-dun-microrelat-nivell-c1-slc-de-vic/

https://silcatala.wordpress.com/textos-de-batalla/2n-eso/el-text-narratiu/

 Diversos enllaços que hi ha al suro del tema “Els textos narratius”

-Sobre lectura en veu alta

a. Berta Giraut

-aspectes fonamentals: https://www.youtube.com/watch?v=qVpUA4j-QJY

-el cos: https://www.youtube.com/watch?v=hzKHo3T0oSY

-l’organització del text: https://www.youtube.com/watch?v=w6YsFUXrBZA

 

b. Marc Torres

https://www.lecturaenveualta.cat/recursos-per-a-nois-i-noies/

-        La lectura per als altres
-        La dicció i la veu
-        Organitzar el text

-        La veu

c. La baula: https://labaula.org/perque-es-important-llegir-i-explicar-contes/

 

-Sobre contes llegits en veu alta

a.    https://interactius.ara.cat/educacio/contes

b.    http://www.enveualta.cat/category/categories/narrativa-infantil

c.     https://beteve.cat/dibuixacontes/

 

Investigarem i cercarem altres fonts d’informació, que també podeu aportar-hi vosaltres, evidentment.

 

Avaluació

Per a avaluar aquest treball tindrem en compte els següents aspectes:

1. Treball de grup: repartiment de tasques, coordinació, ajuda i col·laboració.

2. Treball individual: desenvolupament de la tasca encomanada, consulta de fonts, preparació de la part corresponent.

3. Producte final adreçat a primària

4. Avaluació per part de la mestra i dels membres del grup.

 

Algunes idees clau per la lectura en veu alta

-       Implicació en la lectura

-       Commoure

-       Convéncer

-       No enfront de text sinó amb el text

-       Allargar vocals

-       Pronunciar fins a final de mot

-       Parlar amb singularitat

-       Mirada oberta, cos tranquil

-       Organització de text

-       El ritme depenent de la situació

-       El tancament ha de ser diferent del començament

 

PER PRACTICAR: Contes per telèfon de Gianni Rodari:


 

 

 

diumenge, 31 de gener del 2021

UN CONTE: Inicis i finals


escolagavina Valencià – UN CONTE

Inicis de contes
- Vet ací que una vegada..
- En un país molt llunyà hi havia..
- Temps era temps quan els animals parlaven..
- Fa qui sap quants anys..
- Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents..
- Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents..
- Vet aquí en aquell temps dels set estudiants que tres eren ases i quatre bergants..
- Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas..
- Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà.
- Vet aquí pels temps d’aquell rei que a qui sabia massa li feia llevar la pell.

Acabaments de contes
- Conte contat, conte acabat.
- I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.
- I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
- Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.
- Catacric-catacrac conte acabat.
- I és un gos i és un gat i aquest conte s’ha acabat.
- I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.
- I és un gat i és un gos i aquest conte ja s’ha fos.
- I darrere la porta hi ha un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.
- I ells allí i jo aquí, i no m’han dat res pel camí.
- A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
- Conte contat, per la xemeneia s’ha escapat.
- Conte contat conte acabat qui no s’alci té el cul foradat.