Doblets lèxics amb
gènere diferent
DOC: Dobltes_lexics_definicions_Exemples
DOC: Dobltes_lexics_definicions_Exemples
3. Quins
significats tenen aquests doblets? Decidiu-ho entre els membre del grup i
feu-ne frases.
·
el llum / la llum
· el còlera / la còlera · un ordre / una ordre · el pols / la pols |
·
el pudor / la pudor
· el terra / la terra · el son / la son · el fi / la fi |
llum
Font Diccionari de la llengua catalana de
l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Agent físic que és una de les formes d'energia, capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Llum reflectida. Un raig de llum. La velocitat de propagació de la llum. Una llum forta, viva, enlluernadora. Una llum feble, somorta, dolça. Llum natural. La llum del Sol, de la Lluna, dels estels. Llum artificial, elèctrica. Entrar la llum per una finestra, per una escletxa. Estar una cosa a plena llum.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d'oli, de petroli, de carbur. Un llum de cuina. Encendre un llum. Apagar el llum.
*f. Agent físic que és una de les formes d'energia, capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Llum reflectida. Un raig de llum. La velocitat de propagació de la llum. Una llum forta, viva, enlluernadora. Una llum feble, somorta, dolça. Llum natural. La llum del Sol, de la Lluna, dels estels. Llum artificial, elèctrica. Entrar la llum per una finestra, per una escletxa. Estar una cosa a plena llum.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d'oli, de petroli, de carbur. Un llum de cuina. Encendre un llum. Apagar el llum.
còlera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per vòmits, evacuacions semblants a l'aigua d'arròs, acidosi i rampa muscular.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* f. Irritació violenta contra algú que ens ha inferit o creiem que ens ha inferit un insult, una injúria, un dany, etc. No deixeu que la còlera us domini.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per vòmits, evacuacions semblants a l'aigua d'arròs, acidosi i rampa muscular.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* f. Irritació violenta contra algú que ens ha inferit o creiem que ens ha inferit un insult, una injúria, un dany, etc. No deixeu que la còlera us domini.
ordre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Posar en ordre els llibres d'una biblioteca. Tenir en ordre els papers. Variar l'ordre de col·locació. Combatre sense ordre. Tropes formades en ordre de batalla.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* f. Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent. La columna va rebre ordre d'avançar. Obeir, desobeir, una ordre. Mot d'ordre. No obeir les ordres del metge. Ordre ministerial. Ordre de pagament, de lliura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Posar en ordre els llibres d'una biblioteca. Tenir en ordre els papers. Variar l'ordre de col·locació. Combatre sense ordre. Tropes formades en ordre de batalla.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* f. Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent. La columna va rebre ordre d'avançar. Obeir, desobeir, una ordre. Mot d'ordre. No obeir les ordres del metge. Ordre ministerial. Ordre de pagament, de lliura
pols
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut
d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, especialment en el punt d'unió de la mà amb l'avantbraç. Pols fort, dèbil. Pols febril, freqüent. Pols natural, assossegat. Anar el pols de pressa.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d'altres matèries, que poden ésser alçades i emportades pel vent. A la carretera hi ha un pam de pols. Els camins estan tots plens de pols. Amb la ventada s'ha alçat un núvol de pols. Posar-se pols als mobles. Se li ha ficat un gra de pols a l'ull. Ha fet un ruixat que tot just ha arribat a matar la pols.
*m. Batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, especialment en el punt d'unió de la mà amb l'avantbraç. Pols fort, dèbil. Pols febril, freqüent. Pols natural, assossegat. Anar el pols de pressa.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d'altres matèries, que poden ésser alçades i emportades pel vent. A la carretera hi ha un pam de pols. Els camins estan tots plens de pols. Amb la ventada s'ha alçat un núvol de pols. Posar-se pols als mobles. Se li ha ficat un gra de pols a l'ull. Ha fet un ruixat que tot just ha arribat a matar la pols.
pudor
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
*m. Aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Respectar el pudor d'algú. Atemptar al pudor.
m pudor. // fig (timidesa, vergonya) pudor; vergüenza f.
*m. Aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Respectar el pudor d'algú. Atemptar al pudor.
m pudor. // fig (timidesa, vergonya) pudor; vergüenza f.
*f. [LC] Mala olor. Se sent pudor de fems, de suor, de socarrim. La cort
dels porcs fa pudor.
terra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Planeta en què vivim, tercer en ordre de distància al Sol. La distància de la Terra al Sol. Els moviments de translació i de rotació de la Terra. La Terra té un satèl·lit, que és la Lluna.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Paviment o altra superfície sobre què hom està, camina, etc. El terra d'una habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar algú a terra. Anar-se'n a terra un edifici. Volar un ocell arran de terra.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Planeta en què vivim, tercer en ordre de distància al Sol. La distància de la Terra al Sol. Els moviments de translació i de rotació de la Terra. La Terra té un satèl·lit, que és la Lluna.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Paviment o altra superfície sobre què hom està, camina, etc. El terra d'una habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar algú a terra. Anar-se'n a terra un edifici. Volar un ocell arran de terra.
son
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son. Passar tota la nit en un son. El primer son.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m'hi veig. Conta'm alguna cosa, a veure si em fas passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son. Passar tota la nit en un son. El primer son.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m'hi veig. Conta'm alguna cosa, a veure si em fas passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
fi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Punt o moment en què una cosa acaba, cessa. El principi i la fi. A la
fi del dia, del mes, de l'any. Arribar fins a la fi. Veure la fi d'una cosa.
Esperar la fi d'una cosa. Portar a fi una cosa. Posar fi a una cosa. Donar fi a
una cosa. Conduir a fi una cosa.
Font Diccionari de la llengua catalana de
l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Quin fi us proposeu? Quin és el fi de l'home? Fer una cosa amb un fi dolent. Fer una cosa a fi de bé. El fi justifica els mitjans. Tenir un segon fi. Finalitat, objectiu
*m. Terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Quin fi us proposeu? Quin és el fi de l'home? Fer una cosa amb un fi dolent. Fer una cosa a fi de bé. El fi justifica els mitjans. Tenir un segon fi. Finalitat, objectiu