SOCIOLINGÜÍSTICA

PROGRAMACIÓ

18 de febrer - DEFINICIONS
                       Ens hem quedat en àmbit d'ús

21 de febrer - DEFINICIONS / VÍDEOS
25 de febrer - ANÀLISI DE LLENGÜES I DADES
28 de febrer - ANÀLISI DE LLENGÜES I DADES
4 de març COM FER UN COMENTARI (assaig del control)

TEMES I PROJECTES 6- Sociolingüística

Activitats

Situació sociolingüística a França

1. Analitza la següent situació de llengües en contacte que es dóna a França.
Digues si es tracta, almenys teòricament i legalment, d'una situació de bilingüisme o de diglòssia, i argumenta la teua posició.
Fixa't en el nombre de parlants, en la situació legal, en l'ús que se'n fa a l'administració.
Pots analitzar la situació globalment i entre la llengua oficial i les altres i, fins i tot, establir-ne comparacions o graus, i dir si hi ha alguna llengua que està en perill d'extinció.
Si penses que hi ha una situació de diglòssia, quines són les llengües minoritzades? Quina la minoritzadora? 

Llengües de França
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_de_Fran%C3%A7a)

Distribució geogràfica de les llengües parlades a la França continental europea.

Les llengües de França és una expressió emprada per certs corrents de pensament per a designar el conjunt de llengües parlades al territori francès, a més del francès, que és l'única llengua oficial de l'estat i la més parlada. A França se les anomena habitualment "llengües regionals", i de vegades se les considera dialectes, per tal d'insistir en el seu caràcter local, o fins i tot patuès (francès patois), que pot tenir un significat pejoratiu i en tot cas posa en relleu llur situació de diglòssia i substitució.^[1]

 

TEMES I PROJECTES 6- Sociolingüística

6. SOCIOLINGÜÍSTICA: CONCEPTES BÀSICS. COMENTARI D’UNA SITUACIÓ LINGÜÍSTICA     

 

https://pt.slideshare.net/SlviaMontals/diversitat-lingstica-41922865/2

 

Què penseu que és la sociolingüística? Us heu fixat que és una paraula composta? Penseu que té a veure amb la societat i les llengües? A què es deuen dedicar els sociolingüistes? Per tal de treballar aquest tema, ho farem entre tots i totes.

·               Feu sis grups de 4 persones i dos de 3. Repartiu-vos els següents conceptes i cerqueu-ne la definició. Tots i totes heu de buscar la definició del primer concepte. La resta, us els repartiu i els definiu.
Utilitzeu els enllaços següents:
Diccionari Normatiu del Valencià
Enciclopèdia Catalana
Lletra de batalla
La fotocopiadora

·               Un cop tingueu clares les definicions, junteu-vos amb aquelles persones dels altres grups que havien de definir els mateixos conceptes que vosaltres, feu una posada en comú i acabeu d’ajustar-los.

·               Acabada aquesta feina, torneu als grups inicials, feu la posada en comú del concepte sociolingüística i compartiu la resta de definicions.

·               Tot el grup repassarà els següents conceptes: sociolingüística, llengües en contacte, bilingüisme, diglòssia, llengua majoritària, llengua minoritària, llengua minoritzadora, llengua minoritzada, política lingüística, substitució lingüística.

·               Busqueu la informació en la xarxa i preneu notes en el quadern. La mestra us ajudarà en qualsevol moment.

a) Sociolingüística
b) Actitud lingüística
c) Àmbit d’ús
d) Llengües en  contacte
e) Bilingüisme             
f) Assimilació lingüística
g) Conflicte  lingüístic
h) Diglòssia  
i) Estàndard (varietat/llengua)             
j) Llengua majoritària
k) Llengua minoritària
l) Llengua minoritzada
m) Llengua minoritzadora
n) Normalització  lingüística
o) Política lingüística
p) Prejudicis lingüístics
q) Substitució lingüística

 

http://www.unesco.org/languages-atlas/index.php?hl=es&page=atlasmap

 

 

 

 

ÚS DE LA LLENGUA 1- Doblets lèxics

Doblets lèxics amb gènere diferent
DOC: Dobltes_lexics_definicions_Exemples

3.     Quins significats tenen aquests doblets? Decidiu-ho entre els membre del grup i feu-ne frases.

·       el llum / la llum ·       el còlera / la còlera ·       un ordre / una ordre ·       el pols / la pols

·       el pudor / la pudor ·       el terra / la terra ·       el son / la son ·       el fi / la fi

llum

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Agent físic que és una de les formes d'energia, capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Llum reflectida. Un raig de llum. La velocitat de propagació de la llum. Una llum forta, viva, enlluernadora. Una llum feble, somorta, dolça. Llum natural. La llum del Sol, de la Lluna, dels estels. Llum artificial, elèctrica. Entrar la llum per una finestra, per una escletxa. Estar una cosa a plena llum.

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d'oli, de petroli, de carbur. Un llum de cuina. Encendre un llum. Apagar el llum.

còlera

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Malaltia infecciosa aguda caracteritzada per vòmits, evacuacions semblants a l'aigua d'arròs, acidosi i rampa muscular.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* f. Irritació violenta contra algú que ens ha inferit o creiem que ens ha inferit un insult, una injúria, un dany, etc. No deixeu que la còlera us domini.

ordre

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* m. Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Posar en ordre els llibres d'una biblioteca. Tenir en ordre els papers. Variar l'ordre de col·locació. Combatre sense ordre. Tropes formades en ordre de batalla.

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
* f. Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autoritat competent. La columna va rebre ordre d'avançar. Obeir, desobeir, una ordre. Mot d'ordre. No obeir les ordres del metge. Ordre ministerial. Ordre de pagament, de lliura

pols

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, especialment en el punt d'unió de la mà amb l'avantbraç. Pols fort, dèbil. Pols febril, freqüent. Pols natural, assossegat. Anar el pols de pressa.

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d'altres matèries, que poden ésser alçades i emportades pel vent. A la carretera hi ha un pam de pols. Els camins estan tots plens de pols. Amb la ventada s'ha alçat un núvol de pols. Posar-se pols als mobles. Se li ha ficat un gra de pols a l'ull. Ha fet un ruixat que tot just ha arribat a matar la pols.

pudor

Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
*m. Aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Respectar el pudor d'algú. Atemptar al pudor. 
m pudor.  // fig (timidesa, vergonya) pudor; vergüenza f.

*f. [LC] Mala olor. Se sent pudor de fems, de suor, de socarrim. La cort dels porcs fa pudor.

terra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*f. Planeta en què vivim, tercer en ordre de distància al Sol. La distància de la Terra al Sol. Els moviments de translació i de rotació de la Terra. La Terra té un satèl·lit, que és la Lluna.

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Paviment o altra superfície sobre què hom està, camina, etc. El terra d'una habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar algú a terra. Anar-se'n a terra un edifici. Volar un ocell arran de terra.

son
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
*m. Estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Un son tranquil, reparador. Tenir el son fort, lleuger. Agafar el son. Perdre el son. Passar tota la nit en un son. El primer son.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

*f. Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m'hi veig. Conta'm alguna cosa, a veure si em fas passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.

fi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

*f. Punt o moment en què una cosa acaba, cessa. El principi i la fi. A la fi del dia, del mes, de l'any. Arribar fins a la fi. Veure la fi d'una cosa. Esperar la fi d'una cosa. Portar a fi una cosa. Posar fi a una cosa. Donar fi a una cosa. Conduir a fi una cosa.

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

*m. Terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Quin fi us proposeu? Quin és el fi de l'home? Fer una cosa amb un fi dolent. Fer una cosa a fi de bé. El fi justifica els mitjans. Tenir un segon fi. Finalitat, objectiu

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA: Exemples de presentacions

1. Amèrica colonitzadora
2. Amèrica del sud colonitzada
   
3. Àsia
4. Europa
5. Nord-Amèrica 

 

 

PROJECTE: Les llengües del món

 

 

TEMES I PROJECTES 5- Textos periodístics

TEMA 5- Textos periodístics
1	dimarts 4 juny - ESQUEMA A LA LLIBRETA                            iniciat entre tots - OMPLIR A CASA
2	dijous   6 juny - ESQUEMA A LA LLIBRETA  (tipus de textos periodístics)                           iniciat entre tots - OMPLIR A CASA
3	dilluns 10 juny - FEM PARELLES DE TREBALL                            Elegim les preguntes que farem als mestres escriptors / traductors /                            editors
4 5	dimarts 11 juny - Elaborem del document periodístic dijous   12 juny - ENTREGA DEL PROJECTE AL FINAL DE LA CLASSE

5. ELS TEXTOS PERIODÍSTICS

ÍNDEX

1. Característiques del gènere

2. La temàtica i la selecció d'informació 
            La proximitat al destinatari    
            El camp d'incidència,
            L'interés humà,          
            La significació dels protagonistes

3. La presentació i la composició 
            El principi de distribució en mòduls 
            Principi de rellevància

4. Estructura del text periodístic 
            Els titulars.     
            El lead o entrada.       
            El cos o desenvolupament.

5. Estructures periodístiques       
            Estructura de piràmide invertida.       
            Estructura de relat.     
            Estructura dialogada.

6. Aspectes verbals i recursos       
            l'objectivitat,
            la claredat       
            la correcció.

7. Subgèneres periodístics

            7.1. Subgèneres informatius 
                       Notícia
                       Reportatge objectiu

            7.2. Subgèneres d'opinió       
                       Article d'opinió          
                       Article de crítica         
                       Cartes dels lectors/al director
                       Editorial
                       Entrevista

            7.3.Subgèneres híbrids (informatius i d'opinió)       
                        Crònica
                        Reportatge interpretatiu

1. Característiques del gènere

És un gènere recent, aparegut al segle XIX, caracteritzat per la seua font de difusió: els mitjans de comunicació moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d'opinió es poden considerar periodisme literari atesa la seua elaboració formal i la presència del punt de vista subjectiu del periodista.

Es poden dividir en dos grans grups: els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d'opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació, ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.

2. La temàtica i la selecció d'informació

La informació periodística busca, principalment, temes d'actualitat i d'interès general. El criteris per a seleccionar temes d'interès general solen ésser:

• La proximitat al destinatari: es prefereixen esdeveniments que siguen més propers al públic en diversos aspectes (geogràfic, cultural, professional...).         
  
  
  
• El camp d'incidència, o ressò públic dels fets, criteri mitjançant el qual se seleccionen els fets que afecten a un major nombre de receptors potencials.           
  
  
  
• L'interés humà, que fa preferibles aquells esdeveniments que afecten els sentiments, els casos de conflictivitat social o política, o aquells que tenen més dramatisme.   
  
  
  
• La significació dels protagonistes implicats en els fets: autoritats, personatges públics, etc.*La curiositat, que permet seleccionar fets que poden resultar inesperats, estranys o extravagants per al públic.    
  
  

3. La presentació i la composició

La composició dels diaris està determinada per dos principis:

• El principi de distribució en mòduls independents: les informacions es distribueixen en unitats textuals (notícies, reportatges, anuncis,etc.) independents des del punt de vista informatiu. Alhora, aquestes unitats s'agrupen en seccions de caràcter temàtic, que poden ser fixes (internacional, esports, cartes al director,etc.) o variables (crítiques de llibres, ciència,etc.).            
  
  
• Principi de rellevància: les informacions més rellevants es presenten destacades i diferenciades mitjançant procediments formals.

La presentació està marcada per elements formals que determinen la importància relativa d'unes informacions sobre les altres: la ubicació (primera pàgina/pàgines internes), l'espai (superfície ocupada: tota la pàgina, algunes columnes), i la tipografia (grandària i tipus, sobretot en els titulars).

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1614483-un-grup-de-juristes-acusara-la-ue-a-la-haia-de-crims-contra-la-humanitat-per-les-morts-de-refugiats-al-mediterrani.html

4. Estructura del text periodístic

Pràcticament tots els gèneres periodístics presenten dues o tres parts diferenciades tipogràficament: el titular, el lead o entrada i el cos o desenvolupament. 

El titular. Apareix destacat formalment i pot tenir tres funcions diferents:           
  1. Delimitar el text (funció d'obertura)     
  2. Oferir els aspectes més rellevants del text des del punt de vista informatiu (funció de resum)            
  3. Cridar l'atenció del lector (funció de captació d'atenció).

Si apareix més d'un titular,     el principal rep el nom de títol, que acostuma a anar precedit de l'avanttítol (que pot afegir informació o precisar el contingut) i seguit del subtítol (que funciona com a sumari dels aspectes informatius més importants del text).

El lead o entrada. És el primer mòdul del cos del text. Té una funció especial: oferir al lector un resum més ampli del que ofereixen els titulars. Informa sobre els aspectes principals de l'esdeveniment.

El cos  o desenvolupament. En el cos del text es desenvolupen els diferents components de continguts. Tret dels gèneres d'opinió, que es caracteritzen per la seua llibertat de composició, el cos dels discursos periodístics s'organitza també en mòduls. Cadascun d'aquests mòduls desenvolupa un únic tema o subtema i esdevé una part del text bastant autònoma. Aquest tipus de composició permet ometre informació o intercalar-ne de nova sense alterar la comprensió de la resta de text.

5. Estructures periodístiques

El text periodístic es presenta organitzat segons estructures diferents que depenen de factors diversos, entre ells el gènere al qual pertanyen.

·       Estructura de piràmide invertida. És l'estructura més característica i consisteix a ordenar els diferents mòduls de continguts d'acord amb el criteri de rellevància. Així, el desenvolupament del text s'estén des del clímax, o mòdul de màxima rellevància informativa, a l'anticlímax, o punt de menor rellevància. Aquesta estructura és característica dels gèneres informatius, principalment de la notícia.      

• Estructura de relat. És l'estructura que segueix un ordre cronològic i forma una estructura de relat. Aquest relat cronològic acostuma a alternar amb l'aparició d'elements descriptius, comentaris o opinions. L'estructura de relat és característica de la crònica.        
  
  
  
• Estructura dialogada. Estructura en forma de diàleg, on l'entrevistador controla el desenvolupament del discurs, assignant torns i introduint temes. És característica de l'entrevista i d'alguns reportatges.

6. Aspectes verbals i recursos

L'ús de la llengua en la premsa tendeix a l'objectivitat, la claredat i la correcció.

L'objectivitat es reconeix per l'absència del subjecte en l'enunciat i per la recerca de credibilitat (dades, testimonis, xifres...).

La claredat es manifesta en el lèxic i en la sintaxi. El lèxic no ofereix dificultats de comprensió i, quan s'empren tecnicismes, estrangerismes o sigles, s'expliquen. La sintaxi tendeix a evitar la complexitat.

Pel que fa als recursos característics dels textos periodístics, cal assenyalar l’ús de diferents tipus de lletra i grandàries per destacar la informació i ressaltar-ne les parts, fins i tot. També sovint trobem fotos, peus de fotos, que reforcen la informació i permeten que el text guanye en claredat i precisió.

7. Subgèneres periodístics    

7.1. Subgèneres informatius

Notícia: És un text breu d'informació sobre un fet d'actualitat recent. No conté opinions
personals de l'autor. Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa
escrita i respon a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què?.
Consta del titular, el subtítol (que inclouen el qui i el què), l'entrada (síntesi de les dades
bàsiques) i el cos (exposició de les dades en ordre decreixent d'importància).

Reportatge objectiu: Tracta sobre qualsevol tema -que pot no ser d'estricta actualitat- de manera documentada, perquè el periodista la considera d'interès general. És més
extensa que la notícia i inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis
dels successos, detalls de xifres i dades, i textos complementaris (fotografies,
esquemes, i altres tipus d'informació gràfica).          

7.2. Subgèneres d'opinió       

Article d'opinió: Escrit de persones que col·laboren esporàdicament i que expressen opinions, judicis, idees o comentaris personals sobre fets actuals o d'interès humà. També rep el nom d'article de col·laboració i, en funció de la seva distribució, de columna. Com que és subjectiu, està signat per l’autor/a.

Article de crítica: Ressenya informativa, interpretativa i avaluadora d'una obra publicada, exposada o representada en públic ( literatura, pintura, música, cinema..), segons el criteri de l'autor de l'article, amb la finalitat d'orientar el lector.

Cartes dels lectors/al director: Són escrits dels lectors, adreçats al director, que solen
expressar opinions, comentaris, agraïments...sobre esdeveniments d'actualitat, qüestions personals, informacions o articles publicats en el diari. Acostumen a passar una censura prèvia, que únicament superen aquelles cartes que combreguen ideològicament amb el diari.

Editorial: Escrit sense signar que dóna opinió sobre la manera de pensar del diari en temes d'abast social. L'opinió coincideix amb la de la direcció del diari i orienta al públic lector. Si apareix signat, rep el nom d'article de fons.

Entrevista: És un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una persona coneguda. N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets
d'actualitat, la seua feina, etc, i les psicològiques, basades en la personalitat de
l'entrevistat.

7.3.Subgèneres híbrids (informatius i d'opinió)

Crònica: Informació presentada per un corresponsal o un enviat especial que informa d'uns esdeveniments recents que s'analitzen, es valoren i s'interpreten. Es redacta en tercera persona i pertany a àrees més o menys específiques: esportiva, judicial, política, etc.

La crònica fuig de l'estil neutre dels discursos informatius i empra els recursos
lingüístics per tal de dotar la crònica d'amenitat, atractiu i, fins i tot, valor literari.

Reportatge interpretatiu: Inclou, com en la crònica, informació i opinió. És més freqüent en els setmanaris especialitzats que en els diaris, on apareix de forma esporàdica. No interessa la immediatesa dels esdeveniments. Els més característics són fruit del "periodisme d'investigació": després d'un procés de documentació que pot ser llarg, el redactor ofereix les seues conclusions en forma d'un conjunt de tesis que es veuen reforçades per les dades objectives recollides.

Activitat – projecte

Feu grups de 4 per dissenyar el vostre periòdic digital. Heu de prendre diferents decisions abans de crear-lo (bloc, web, presentació amb hipervincles...): nom, imatge, estructura, temàtica de les notícies... Heu d’investigar sobre l’actualitat i elaborar textos periodístics sobre alguns dels temes, però també sobre la vostra realitat més pròxima. Cal que el periòdic tinga diferents seccions i que feu textos de diferents gèneres.

Es tracta d’un projecte col·laboratiu, per tant, no s’hi val treballar de manera individual i després fer una posada en comú, sinó que cal prendre decisions en conjunt.