TEMA 5- Textos periodístics
|
|
1
|
dimarts 4 juny - ESQUEMA A LA LLIBRETA
iniciat entre tots - OMPLIR A CASA |
2
|
dijous 6 juny - ESQUEMA A LA LLIBRETA (tipus de textos periodístics)
iniciat entre tots - OMPLIR A CASA |
3
|
dilluns 10 juny - FEM PARELLES DE TREBALL
Elegim les preguntes que farem als mestres escriptors / traductors / editors |
4
5 |
dimarts 11 juny - Elaborem del document periodístic
dijous 12 juny - ENTREGA DEL PROJECTE AL FINAL DE LA CLASSE |
5. ELS TEXTOS PERIODÍSTICS
ÍNDEX
1. Característiques del gènere
2. La temàtica i la selecció d'informació
La proximitat al destinatari
El camp d'incidència,
L'interés humà,
La significació dels protagonistes
La proximitat al destinatari
El camp d'incidència,
L'interés humà,
La significació dels protagonistes
3. La presentació i la composició
El principi de distribució en mòduls
Principi de rellevància
El principi de distribució en mòduls
Principi de rellevància
4. Estructura del text periodístic
Els titulars.
El lead o entrada.
El cos o desenvolupament.
Els titulars.
El lead o entrada.
El cos o desenvolupament.
5. Estructures periodístiques
Estructura de piràmide invertida.
Estructura de relat.
Estructura dialogada.
Estructura de piràmide invertida.
Estructura de relat.
Estructura dialogada.
6. Aspectes verbals i recursos
l'objectivitat,
la claredat
la correcció.
l'objectivitat,
la claredat
la correcció.
7. Subgèneres periodístics
7.1.
Subgèneres informatius
Notícia
Reportatge objectiu
Notícia
Reportatge objectiu
7.2.
Subgèneres d'opinió
Article d'opinió
Article de crítica
Cartes dels lectors/al director
Editorial
Entrevista
Article d'opinió
Article de crítica
Cartes dels lectors/al director
Editorial
Entrevista
7.3.Subgèneres
híbrids (informatius i d'opinió)
Crònica
Reportatge interpretatiu
Crònica
Reportatge interpretatiu
1. Característiques del gènere
És un gènere
recent, aparegut al segle XIX, caracteritzat per la seua font de difusió: els mitjans de
comunicació moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d'opinió es
poden considerar periodisme literari atesa la seua elaboració formal i la
presència del punt de vista subjectiu del periodista.
Es poden dividir en dos grans grups: els textos
informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions
sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d'opinió o
interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la
informació, ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la
creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els
textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.
2. La temàtica i la selecció d'informació
La informació periodística busca, principalment, temes d'actualitat i d'interès general.
El criteris per a seleccionar temes d'interès general solen ésser:
- La proximitat al destinatari: es
prefereixen esdeveniments que siguen més propers al públic en diversos
aspectes (geogràfic, cultural, professional...).
- El camp
d'incidència, o ressò públic dels
fets, criteri mitjançant el qual se seleccionen els fets que afecten a
un major nombre de receptors potencials.
- L'interés humà, que fa preferibles aquells esdeveniments que
afecten els sentiments, els casos de conflictivitat social o política, o
aquells que tenen més dramatisme.
- La significació dels protagonistes implicats
en els fets: autoritats, personatges públics, etc.*La curiositat, que
permet seleccionar fets que poden resultar inesperats, estranys o
extravagants per al públic.
3. La presentació i la composició
La composició dels diaris està
determinada per dos principis:
- El principi de distribució en mòduls independents: les
informacions es distribueixen en unitats textuals (notícies,
reportatges, anuncis,etc.) independents des del punt de vista informatiu.
Alhora, aquestes unitats s'agrupen en seccions de caràcter temàtic,
que poden ser fixes (internacional, esports, cartes al director,etc.) o
variables (crítiques de llibres, ciència,etc.).
- Principi de rellevància: les informacions més rellevants es presenten destacades i diferenciades mitjançant procediments formals.
La presentació està marcada per
elements formals que determinen la importància relativa d'unes informacions
sobre les altres: la ubicació
(primera pàgina/pàgines internes), l'espai
(superfície ocupada: tota la pàgina, algunes columnes), i la tipografia
(grandària i tipus, sobretot en els titulars).
4. Estructura del text periodístic
Pràcticament tots els gèneres periodístics presenten
dues o tres parts diferenciades tipogràficament: el titular, el lead o entrada i el cos o desenvolupament.
El titular. Apareix destacat formalment i pot tenir tres
funcions diferents:
1. Delimitar el text (funció d'obertura)
2. Oferir els aspectes més rellevants del text des del punt de vista informatiu (funció de resum)
3. Cridar l'atenció del lector (funció de captació d'atenció).
1. Delimitar el text (funció d'obertura)
2. Oferir els aspectes més rellevants del text des del punt de vista informatiu (funció de resum)
3. Cridar l'atenció del lector (funció de captació d'atenció).
Si apareix més d'un titular, el
principal rep el nom de títol, que acostuma a anar precedit de
l'avanttítol
(que pot afegir informació o precisar el contingut) i seguit del subtítol
(que funciona com a sumari dels aspectes informatius més importants del text).
El lead o
entrada. És el primer
mòdul del cos del text. Té una funció especial: oferir al lector un resum
més ampli del que ofereixen els titulars. Informa sobre els aspectes principals
de l'esdeveniment.
El cos o
desenvolupament. En el cos del text es desenvolupen els diferents components
de continguts. Tret dels gèneres d'opinió, que es caracteritzen per la seua
llibertat de composició, el cos dels discursos periodístics s'organitza també en mòduls. Cadascun
d'aquests mòduls desenvolupa un únic
tema o subtema i esdevé una part del text bastant autònoma. Aquest tipus de
composició permet ometre informació o intercalar-ne de nova sense alterar la
comprensió de la resta de text.
5. Estructures periodístiques
El text periodístic es presenta organitzat segons
estructures diferents que depenen de factors diversos, entre ells el gènere al
qual pertanyen.
· Estructura de piràmide invertida. És l'estructura més característica
i consisteix a ordenar els diferents mòduls de continguts d'acord amb el
criteri de rellevància. Així, el desenvolupament del text s'estén des del
clímax, o mòdul de màxima rellevància informativa, a l'anticlímax, o punt de
menor rellevància. Aquesta estructura és característica dels gèneres
informatius, principalment de la notícia.
- Estructura
de relat. És l'estructura que segueix un ordre cronològic i forma una
estructura de relat. Aquest relat cronològic acostuma a alternar amb
l'aparició d'elements descriptius, comentaris o opinions. L'estructura de
relat és característica de la crònica.
- Estructura dialogada. Estructura en forma de diàleg, on l'entrevistador controla el desenvolupament del discurs, assignant torns i introduint temes. És característica de l'entrevista i d'alguns reportatges.
6. Aspectes verbals i recursos
L'ús de la llengua en la premsa tendeix a
l'objectivitat, la claredat i la correcció.
L'objectivitat es reconeix per l'absència del
subjecte en l'enunciat i per la recerca
de credibilitat (dades, testimonis, xifres...).
La claredat es manifesta en el lèxic i en la
sintaxi. El lèxic no ofereix dificultats de comprensió i, quan s'empren
tecnicismes, estrangerismes o sigles, s'expliquen. La sintaxi tendeix a evitar
la complexitat.
Pel que fa als
recursos característics dels textos periodístics, cal
assenyalar l’ús de diferents tipus de
lletra i grandàries per destacar la informació i ressaltar-ne les parts,
fins i tot. També sovint trobem fotos,
peus de fotos, que reforcen la
informació i permeten que el text guanye en claredat i precisió.
7. Subgèneres periodístics
7.1. Subgèneres informatius
Notícia: És un text breu d'informació sobre un fet d'actualitat recent. No conté opinions
personals de l'autor. Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa
escrita i respon a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què?.
Consta del titular, el subtítol (que inclouen el qui i el què), l'entrada (síntesi de les dades
bàsiques) i el cos (exposició de les dades en ordre decreixent d'importància).
Reportatge objectiu: Tracta sobre qualsevol tema -que pot no ser d'estricta actualitat- de manera documentada, perquè el periodista la considera d'interès general. És més
extensa que la notícia i inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis
dels successos, detalls de xifres i dades, i textos complementaris (fotografies,
esquemes, i altres tipus d'informació gràfica).
7.2. Subgèneres d'opinió
Article d'opinió: Escrit de
persones que col·laboren esporàdicament i que expressen opinions, judicis,
idees o comentaris personals sobre fets actuals o d'interès humà. També rep el nom
d'article de col·laboració i, en funció de la seva distribució, de columna. Com
que és subjectiu, està signat per l’autor/a.
Article de crítica: Ressenya
informativa, interpretativa i avaluadora d'una obra publicada, exposada o
representada en públic ( literatura, pintura, música, cinema..), segons el criteri
de l'autor de l'article, amb la finalitat d'orientar el lector.
Cartes dels lectors/al director: Són escrits dels lectors, adreçats al director, que solen
expressar opinions, comentaris, agraïments...sobre esdeveniments d'actualitat, qüestions personals, informacions o articles publicats en el diari. Acostumen a passar una censura prèvia, que únicament superen aquelles cartes que combreguen ideològicament amb el diari.
expressar opinions, comentaris, agraïments...sobre esdeveniments d'actualitat, qüestions personals, informacions o articles publicats en el diari. Acostumen a passar una censura prèvia, que únicament superen aquelles cartes que combreguen ideològicament amb el diari.
Editorial: Escrit sense signar que dóna opinió
sobre la manera de pensar del diari en temes d'abast social. L'opinió
coincideix amb la de la direcció del diari i orienta al públic lector. Si apareix
signat, rep el nom d'article de fons.
Entrevista: És un diàleg extens i aprofundit
entre un periodista i una persona coneguda. N'hi ha de dos tipus: les
informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets
d'actualitat, la seua feina, etc, i les psicològiques, basades en la personalitat de
l'entrevistat.
d'actualitat, la seua feina, etc, i les psicològiques, basades en la personalitat de
l'entrevistat.
7.3.Subgèneres híbrids (informatius i d'opinió)
Crònica: Informació presentada per un
corresponsal o un enviat especial que informa d'uns esdeveniments recents que
s'analitzen, es valoren i s'interpreten. Es redacta en tercera persona i
pertany a àrees més o menys específiques: esportiva, judicial, política, etc.
La crònica fuig de l'estil neutre dels discursos
informatius i empra els recursos
lingüístics per tal de dotar la crònica d'amenitat, atractiu i, fins i tot, valor literari.
lingüístics per tal de dotar la crònica d'amenitat, atractiu i, fins i tot, valor literari.
Reportatge interpretatiu: Inclou, com en la
crònica, informació i opinió. És més freqüent en els setmanaris especialitzats
que en els diaris, on apareix de forma esporàdica. No interessa la immediatesa
dels esdeveniments. Els més característics són fruit del "periodisme
d'investigació": després d'un procés de documentació que pot ser llarg, el
redactor ofereix les seues conclusions en forma d'un conjunt de tesis que es
veuen reforçades per les dades objectives recollides.
Activitat – projecte
Feu grups de 4 per dissenyar el
vostre periòdic digital. Heu de prendre diferents decisions abans de crear-lo
(bloc, web, presentació amb hipervincles...): nom, imatge, estructura, temàtica
de les notícies... Heu d’investigar sobre l’actualitat i elaborar textos
periodístics sobre alguns dels temes, però també sobre la vostra realitat més
pròxima. Cal que el periòdic tinga diferents seccions i que feu textos de
diferents gèneres.
Es tracta d’un projecte
col·laboratiu, per tant, no s’hi val treballar de manera individual i després
fer una posada en comú, sinó que cal prendre decisions en conjunt.