https://surtdecasa.cat/ebre/activat/entrevista-gerard-coll-planas-diversitat-sexual
Gerard Coll-Planas:
"El que volem mostrar és que ser home o dona és una construcció social"
Si mirem el món des d'una perspectiva de gènere, apareix una nova dimensió de la nostra vida quotidiana. De cop, aquell videoclip que no parem de mirar, un anunci de la tele o una discussió entre dos concursants de 'Gran Hermano' adquireixen nous ressons i ens plantegen noves preguntes. Això és el que us proposem en aquesta intervenció: a partir de retalls de la vida quotidiana plantejar preguntes i reflexions que ens permetin entendre i qüestionar-nos la vivència del gènere i la sexualitat. Miquel Missé i Gerard Coll-Planas, els dos sociòlegs i activistes LGTB, oferiran el proper 11 de juny a la Biblioteca d'Amposta una xerrada formativa sota el títol 'Sexe, gènere i rock and roll', organitzada pel col·lectiu ebrenc LGTeBre on s'abordarà, d'una manera molt visual i didàctica, les implicacions socials que té avui en dia ser home o dona. Hem volgut parlar amb el Gerard Coll-Planas, doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, on dirigeix el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere. Ha publicat els llibres 'Dibuixant el gènere' (Edicions 96, 2013), 'La carne y la metáfora. Una reflexión sobre el cuerpo en la teoría queer' (Egales, 2012) i 'La voluntad y el deseo. La construcción social del género y la sexualidad' (Egales, 2010). Amb en Miquel Missé ha editat 'El género desordenado. Crítica en torno a la patologización de la transexualidad' (Egales, 2010). Ha estat el coordinador acadèmic del projecte 'Contra l’homofòbia, Eines per a les administracions locals', cofinançat per la Direcció General de Justícia, Llibertat i Seguretat de la Comissió Europea (2010-2011)
"Gran part del problema fora de Barcelona és la invisibilitat i això es tradueix en que les persones LGTBI han de marxar a viure a la ciutat, o es queden al poble però a costa de no poder viure amb tranquil·litat la seva vida afectiva"
- En què consisteix la vostra proposta?
Vol aproximar de manera planera les poblemàtiques de gènere i respecte a la
diversitat sexual. Són temes molt presents en la nostra quotidianitat, el que
assumim té una traducció directa en el nostre dia a dia. Això té repercussions
en les cançons que escoltem, en les pel·lícules que veiem, i també en les
lleis.
- Dieu que fareu una reflexió pop. Per què heu elegit aquest adjectiu?
Això de pop ve per dos cantons. En primer lloc, perquè volem mostrar
com la cultura popular ens dóna mostres de reproducció, manteniment i subversió
de les normes de gènere. I en segon lloc, perquè el to i el medi de la
presentació també és pop, ja que forma part de la nostra manera de comunicar-nos,
propera.
- En què consistirà aquesta forma de comunicar-se?
És una presentació on ens basem en experiències pròpies, cançons, imatges i
vídeos del Youtube.
- Teniu exemples concrets on es vegi molt clara aquesta reproducció
dels patrons de gènere apresos?
Sí, avui dia encara hi ha moltes mostres. Podem trobar des d'anuncis de
joguines molt sexistes i dibuixos animats molt sexistes com la majoria de
Disney, però també gent que comença a subvertir-los i fa paròdies. Maryel
Clayton amb la seva barbie piscòpata. A nivell musical, posem una canço de la
Beyonce, 'If I were a Boy', totalment sexista i la contraposem amb una
altra de Lily Allen, una autora que en els seus temes obre altres espais
d'interpretació.
- Quines implicacions té avui dia ser home o dona?
El que volem mostrar és que el ser home i dona no és biològicament
determinat, sinó que és una construcció social. Volem mostrar el que està
passant a les escoles. Per una banda, n'hi ha que contribueixen a reproduir les
diferències suposadament innates entre homes i dones, fet que reverteix en la
LGTBfòbia, però també tenim exemples i recursos de com a l'educació es pot fer
un treball d'obertura i de trencar límits. Hi ha un exemple molt interessant al
Pais Valencià. La professora Rosa Sanchis, a través del seu blog Karícies, mostra
el seu treball amb els alumnes, a qui ensenya llengua a través de temes sobre
sexisme i gènere.
- Coneixes la feina que està fent LGTeBre a les Terres de l'Ebre?
En aquest sentit, és molt interessant la feina que s'està fent fora de les
grans ciutats. En els últims anys, han sorgit iniciatives a molts territoris. A
Lleida hi ha Colors de Ponent, també hi ha una associació a Osona que abraça
diferents territoris de la Catalunya Central. Estem en un moment molt
inspirador, on s'està articulant activisme més enllà de l'àrea metropolitana.
Gran part del problema fora de Barcelona és la invisibilitat i això es tradueix
en que les persones LGTBI han de marxar a viure a la ciutat, o es queden
al poble però a costa de no poder viure amb tranquil·litat la seva vida
afectiva.
- Què creus que fa falta: més activisme o més
compromís de les institucions?
Aquí cadascú té el seu paper. L'activisme és fonamental, però això no treu que
els ajuntaments apliquin la llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes,
gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals. Cada ajuntament ha
d'implementar accions, ha de fer formació al seu personal i informar a la
ciutadania. Les entitats han de ser les que pressionin, les que aconsellin les
administracions per implementar-ho.
- Com veus la situació a les institucions? Creus que
està augmentant la consciència?
Estic veient molts ajuntaments i consells comarcals que estan entomant aquest
tema amb molta il·lusió. Estan demanant assessorament, s'estan formant sobre
com fer polítiques més inclusives. És un moment molt bonic i molt efervescent.
Ara bé, també és cert que la gent que està desenvolupant aquests programes és
la gent de les àrees d'igualtat, i aquesta sensibilitat també hauria d'estar en
altres àrees com en la gent de l'educació, o en la Guàrdia Urbana.
- Com comenceu el Miquel i tu a fer aquests bolos pel
territori i per tot l'Estat?
En Miquel i jo ens coneixem de l'activisme, jo del gai i ell del trans. Va ser
després que vam començar a treballar junts com a sociòlegs. A l'anar fent
formacions sobre aquest tema, vas veient noves formes de comunicar-ho. I vam
considerar que fer-ho d'una manera més propera, era molt millor que la típica
xerrada pallissa. Molts cops, si parles a nivell teòric i dius paraules com
hetereopatriarcat, hi ha part del públic que potser no se sent interpel·lat.
Les coses s'entenen a través de la pràctica. A través del sentit de l'humor, de
la música i el cinema podem arribar molt més al públic i colar-los coses molt
importants d'una forma agradable.