dijous, 18 de febrer del 2021

TEMES I PROJECTES 4- Comentari de text (la vida de la papallona)

LES PAPALLONES: UNA VIDA QUE ES REPETEIX
 
Les papallones passen per quatre etapes diferents al llarg de la seva vida: ou, eruga, crisàlide i papallona. Aquestes etapes es van repetint de manera que es forma un cicle.
Amb la posta dels ous comença el cicle vital d'una papallona. Els o us són dipositats d'un a un o en grups sobre les plantes que serviran d'aliment a les erugues. Després de poques setmanes, si fa bon temps, les erugues surten dels ous i comencen a menjar. A mesura que creixen, les erugues han de canviar la pell i així poder continuar fent-se grans. Al cap d'un temps, les erugues deixen de menjar i busquen un bon indret on poder formar crisàlide o pupa. En aquesta etapa s'esdevé la transformació d'eruga a papallona.
Finalment, la papallona surt de la crisàlide amb les ales enrotllades i, a poc a poc, com si fossin uns globus, les ales es van estirant i endurint fins que la papallona ja està llesta per a fer el primer vol.



 
COMENTARI DEL TEXT
"LA VIDA DE LES PAPALLONES: UNA VIDA QUE ES REPETEIX?

“Després d’haver llegit aquest text, pensem que es tracta d’un text expositiu, perquè la seua finalitat és informar objectivament sobre la vida de les papallones. Així doncs, pertany a l’àmbit científic, concretament podríem trobar-lo en un llibre de ciències naturals. Al llarg del nostre comentari justificarem la nostra hipòtesi parlant de les seues principals característiques i posant-ne exemples.”
Una de les característiques dels textos expositius és l’estructura del text, que consta de tres parts.
En primer lloc trobem la introducció, en les dues primeres línies, on es presenta el tema del text. A continuació, de les línies 3 a la 7, tenim el cos del text, que exposa amb detall tota la informació. Finalment , a les línies 8 i 9, podem llegir la conclusió, que tanca l’explicació del procés detallat més amunt.
Pel que fa als recursos utilitzats, propis d’aquest tipus de textos, podem parlar de diferents aspectes. Per un costat trobem els connectors, que serveixen per a ordenar correctament la informació. Els exemples el podem veure a les línies 4, 5, 6, 7 i 8. Per un altre costat veiem paraules en negreta, que ajuden a identificar les idees clau. A més a més, l’estructura del text està ben diferenciada en tres paràgrafs, cosa que ajuda a la comprensió global de la informació. En els textos expositius hi ha altres recursos habituals, que en aquest cas no trobem: dibuixos, esquemes o imatges.
Els textos expositius tenen unes característiques determinades com són, per exemple, l’ús de frases senzilles, que afavoreixen la comprensió. En aquest cas els exemples els trobem sobretot a les línies 3, 4 i 7. Un altre tret propi seria l’ús del present atemporal, que serveix per a descriure fets o fenòmens que ocorren sempre, tal com podem veure en les línies 1, 2, 4, 6, 7 i 8.
Un cop analitzat el text, arribem a la conclusió que efectivament es tracta un text expositiu que pertany a l’àmbit científic, ja que les característiques que hem trobat i els exemples que hem donat confirmen la hipòtesi que hem fet al començament.”