A continuació farem uns quants comentaris per
practicar i assentar els nostres coneixements.
Activitats
Els textos que teniu tot seguit són expositius. Per comentar-los tots farem el següent: el primer el comentarem entre tots i totes, els dos següents els fareu per parelles i els corregirem, i la resta els comentareu individualment a casa i els entregareu a la mestra quan us ho indique.
1. Comentari de text col·lectiu
LES
PAPALLONES: UNA VIDA QUE ES REPETEIX
Les papallones passen per quatre etapes
diferents al llarg de la seva vida: ou, eruga, crisàlide i papallona. Aquestes
etapes es van repetint de manera que es forma un cicle.
Amb la posta dels ous comença el cicle vital
d'una papallona. Els o us són dipositats d'un a un o en grups sobre les plantes
que serviran d'aliment a les erugues. Després de poques setmanes, si fa bon
temps, les erugues surten dels ous i comencen a menjar. A mesura que creixen,
les erugues han de canviar la pell i així poder continuar fent-se grans. Al cap
d'un temps, les erugues deixen de menjar i busquen un bon indret on poder
formar crisàlide o pupa. En aquesta etapa s'esdevé la transformació d'eruga a
papallona.
Finalment, la papallona surt de la crisàlide
amb les ales enrotllades i, a poc a poc, com si fossin uns globus, les ales es
van estirant i endurint fins que la papallona ja està llesta per a fer el
primer vol.
2. Comentaris de text per parelles
a. L’art romànic
A l’edat mitjana, castells i monestirs es van
construir amb les característiques de l’art romànic.
Els murs són amples i estan sostinguts amb
contraforts. Les finestres són molt estretes i proporcionen poca llum a
l’interior de l’edifici. També són característiques fonamentals l’arc de mig
punt, la volta de canó. La planta de les esglésies té forma de creu
llatina (un braça molt més llarg que
l’altre) i les façanes estan esculpides.
L’escultura decora els timpans de les portes i
els capitells de les columnes. La imatge de la Mare de Déu amb el Nen és
estàtica: la falda de la Mare de Déu és el tron on està assegut Jesús de forma
majestàtica.
La pintura recobreix els murs interiors:
presenta amb figures rígides, de colors vius i sens ombres, diverses escenes
bíbliques.
b. Les erupcions volcàniques
Les erupcions volcàniques reben noms diferents
segons la seua violència. Les erupcions hawaianes són les més tranquil·les. La
lava és molt líquida i el gas s’escapa fàcilment. Les erupcions estrombolianes
són una mica més violentes. La lava no és tan líquida i cada cinc minuts hi ha
una petita explosió. Les erupcions reben el nom de l’illa d’Stromboli, a la
costa italiana. Les erupcions vulcanianes són més violentes encara. La lava és
força espessa i el gas, en obrir-se camí a l’exterior, provoca una sèrie
d’explosions que fins i tot poden fer saltar algunes parts del mateix con
volcànic. Aleshores les grans quantitats de blocs sòlids i cendres volcàniques
són llançats enlaire. En una erupció vesuviana sovint hi ha una ràfega
explosiva contínua que pot durar diverses hores. El volcà expel·leix molts més
fragments, i el núvol de gas i cendra menuda s’enfila molt amunt de
l’atmosfera. Aquest tipus d’erupció rep el nom del Vesuvi, volcà situat prop de
Nàpols (Sicília).
Les erupcions plínies són les més violentes de
totes. El seu nom ve de l’escriptor romà
Plini el Jove, que va descriure l’erupció del Vesuvi de l’any 79 amb gran
detall. A les erupcions plínies,
l’explosió és tan devastadora que el volcà queda pràcticament destruït. El 27
d’agost de 1883, l’illa de Krakatau, entre Sumatra i Java, a Indonèsia, va
sofrir un destí semblant. L’explosió es
va sentir a gairebé 4.800 km de distància com el “retruny de potent fusells”.
Una altra forma d’erupció és la del tipus
peleà, en què la lava és molt espessa, se solidifica i forma un tap volcànic
que bloqueja la boca del volcà. Aquest tap només es pot fer saltar amb una
violenta explosió de gasos, que forma un núvol incandescent de cendres
volcàniques i gasos calents. El núvol incandescent produït el 1902 per
l’erupció de la Montagne Pelée, a l’illa de Martinica, va matar trenta mil
persones.
3. Comentaris de text individuals
a. 3.2. Les causes dels moviments migratoris
Podem preguntar-nos quins causes són les que
provoquen aquests moviments migratoris, que són molt complexes i diverses. N’hi
ha unes quantes:
a)
Causes de caire econòmic: atur, pressió demogràfica, necessitat de mà
d’obra. Per exemple, la recerca de jaciments d’or va dur onades migratòries a
Austràlia el 1892, i el desplaçament de tècnics cap als països menys
industrialitzats.
b)
Migracions causades per catàstrofes: terratrèmols, males collites, etc,
com l’emigració en massa d’irlandesos després de la fam de 1845.
c)
Catàstrofes causades per les persones: guerres, persecucions, exilis
forçosos, com l’emigració dels puritans del Mayflower a Nova Anglaterra, la
deportació dels presoners anglesos a Austràlia i el seu establiment posterior a
Sidney.
d)
Causes socioculturals: desig de llibertat, atracció de la ciutat, bondat
del medi natural, etc, com l’emigració de població negra dels estats del sud
cap al nord per fugir de la discriminació racial.
b. El
llop
El llop és un carnívor. Li cal menjar molta
carn per viure. Quan caça una presa ho fa només per alimentar-se. Mai no mata
per plaer. L’udol del llop se sent en un radi de 10 km. De fet, els llops
udolen només per comunicar-se entre ells. Un llop sempre respon la crida d’un
altre. Així organitzen autèntics concerts! La por al llop ve de l’Edat Mitjana,
quan es menjava els soldats morts a la guerra. D’aleshores ençà, la gent creu
que ataca l’home. Però no és cert. Al llop, li fan por les persones i fuig quan
en té una al davant. Els llops viuen en grup per tenir més possibilitats de
capturar preses grosses. Alguns llops viuen sols perquè busquen un territori
abans de formar el grup. El llop viu als boscos, i també a les planures, a les
muntanyes, a la tundra... Només hi ha un parell de llocs on no trobaràs mai un
llop: al desert i al bell mig de la selva.