2n d'ESO Valencià (Escola Gavna): DIVERSITAT LINGÜÍSTICA (minidossier)

ÍNDEX

1. Llengua, variació i parla
2. Tipus de variacions lingüístiques
    b. Variació social    c. Variació històrica
    d. Variació estilística: els registres lingüístics
    a. Variació geogràfica: els dialectes

3. El domini lingüístic del català
4. Els parlars catalans o dialectes del català i els seus dominis lingüístics
5. Diferències entre el català oriental i el català occidental
6. Algunes característiques del valencià
7. El valencià i els seus subdialectes
8. Preguntes d’examen
9. Noves preguntes d’examen

______________________________________________________________________________

1. Llengua, variació i parla
Termes entre els quals convé distingir.

Llenguatge: capacitat humana -i no només humana- que ens permet estructurar el pensament i, en conseqüència, comunicar-nos.
Llengua: forma de llenguatge; codi o sistema de signes lingüístics que, perfectament estructurat, fa possible la comunicació amb la resta de membres de la comunitat lingüística.
Parla: manifestació de la llengua en l'ús individual que un parlant en fa en un moment determinat; concreció o materialització de la llengua en cada individu.
Variació lingüística: fenomen inherent a qualsevol llengua pel qual una llengua és diferent segons l'època, el lloc, el grup social o la situació comunicativa en què es manifesta.

2. Tipus de variacions lingüístiques

Per classificar la variació lingüística, cal tenir en compte dos criteris fonamentals: les variacions associades als parlants i les variacions relatives a la situació lingüística en què es produeix la comunicació.

b. Variació social

La variació social reflecteix els usos de la llengua dels diferents grups socials que integren la comunitat lingüística. Per referir-nos a aquesta variació, utilitzem el concepte de dialecte social.
La parla de les persones té alguna que altra cosa a veure amb dos factors: la posició social i el nivell d'educació.

Un altre concepte que té relació directa amb la variació social és l'argot, relacionat amb l'exercici d'una professió o la vinculació a un grup social concret.

c. Variació històrica

Des de la gestació del català -com de la resta de llengües romàniques- entre els segles VII i VIII, el català ha evolucionat prou com perquè puguem parlar de cinc etapes.

Català preliterari (segles VII-XIII).
Català medieval (segles XIII-XV).
Català de la Decadència (segles XVI-XIX).
Català de la Renaixença (segle XIX i primer quart del XX). Apareixen els primers intents de normativització de la llengua que culminen els primers anys del segle XX amb la reforma lingüística promoguda des de les pàgines de la revista L'Avenç per un grup de joves entusiastes encapçalat per Pompeu Fabra.
Català contemporani. La reforma fabriana culmina amb la creació de l'Institut d'Estudis Catalans el 1907 i l'aprovació de la normativa, que es concreta en el Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua (1932). La normativització és el pas previ per a la modernització de qualsevol llengua.

d. Variació estilística: els registres lingüístics

Les varietats funcionals o registres lingüístics tenen a veure amb la modalitat que presenta una llengua en cada situació comunicativa concreta.

REGISTRES LINGÜÍSTICS O VARIETATS ESTILÍSTIQUES
Registres informals	Registres formals
col·loquial familiar vulgar	científic i tècnic literari publicitari jurídic i administratiu estàndard

Registre estàndard
És la varietat que proporciona els models adequats per a les comunicacions formals. Es tracta, per tant, del registre dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió) i de l'ensenyament.

Té com a base la normativa ortogràfica establerta per Pompeu Fabra i regulada per l'Institut d'Estudis Catalans i, per tant, les característiques gramaticals i ortogràfiques del català central, tot i que també accepta determinats trets de la resta de varietats geogràfiques. De fet, existeix fins i tot un estàndard específic per al valencià, regulat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot i que l'estàndard català és perfectament vàlid per a tot el domini lingüístic.

a. Variació geogràfica: els dialectes

Els parlars catalans, dialectes o varietats geogràfiques del català, s'agrupen en dos grans blocs dialectals: el català oriental i el català occidental. Ara bé, aquests dos grans blocs són constituïts per sis dialectes: rossellonès (o septentrional), català central, balear, alguerès, nord-occidental i valencià. Al seu torn, cada dialecte comprèn diferents subdialectes.

DIALECTES O VARIETATS GEOGRÀFIQUES DEL CATALÀ
Bloc occidental		Bloc oriental
Dialectes	Subdialectes	Dialectes	Subdialectes
nord-occidental	pallarès ribagorçà tortosí	rossellonès (o català septentrional)	capcinès
		central	septentrional de transició barceloní tarragoní xipella salat
valencià	septentrional apitxat (o central) meridional	balear (insular)	mallorquí menorquí eivissenc
		alguerès	---

3. El domini lingüís-tic del català

El domini lingüístic, és a dir, el conjunt de territoris en què avui dia es parla la llengua catalana es troba dividit entre quatre estats europeus: Espanya, França, Itàlia i Andorra.

Espanya:           Principat de Catalunya, llevat de la Vall d'Aran (territori en què, tot i que el català també hi
                       és oficial, es parla l'aranès, un dialecte de l'occità.
                       La País Valencià, menys a les comarques més occidentals, on es parla exclusivament castellà                per raons històriques.
                       El Carxe, petita regió de la Comunitat de Múrcia.
                       Les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i Pitiüses (Eivissa i Formentera).
                       La Franja de Ponent, territori allargassat de poca amplada que recorre els límits entre
                       Catalunya i l'Aragó de nord a sud, des dels Pirineus fins la província de Castelló.

França La Catalunya Nord, territori originàriament català que, per motius històrics, forma part de
França des del Tractat dels Pirineus (1659).

Itàlia: L'Alguer, municipi del nord-oest de l'illa de Sardenya.

Andorra Únic Estat en què el català és única llengua oficial a tot el territori.

4. Els parlars catalans o dialectes del català
i els seus dominis lingüístics

Rossellonès o
català septentrional:         Comarques franceses de l'Alta Cerdanya (menys Llívia), el Capcir, el Conflent,
                                   el Vallespir i el Rosselló, que, juntament amb la comarca de Fenolleda, de parla
                                   occitana, constitueixen el Departament dels Pirineus Orientals.

Català central     Comarques de Girona, de Barcelona i del nord de Tarragona.

Balear o català insular      Illes Balears i Pitiüses, repoblades en el segle XIII principalment per parlants del
                                   subdialecte salat del dialecte central.

Alguerès l'Alguer, ciutat situada al nord-oest de l'illa italiana de Sardenya, repoblada en el segle XIV
per catalans procedents principalment del camp de Tarragona i del Penedès.

Català nord-occidental Comarques de Lleida, Franja de Ponent, Principat d'Andorra i Terres de l'Ebre.

Valencià Comunitat Valenciana, menys les comarques interiors, repoblades per aragonesos i
            castellans en fases diferents, i el Carxe, conjunt de pobles que pertanyen a la Comunitat de Múrcia i
            que són fronterers amb la província d'Alacant.
            Subdialectes: valencià septentrional, valencià central o apitxat i valencià meridional.

5. Diferències entre el català oriental i el català occidental

6. Algunes característiques del valencià

Un cop conquerides Mallorca (1229) i València, (1238) el rei Jaume I va fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta. A Mallorca una bona part de la població musulmana va morir durant la conquesta o en va emigrar. Aleshores l’illa es va repoblar amb emigrants catalans. A València la major part dels musulmans va restar al país i es van convertiren vassalls dels senyors que s’havien repartit les terres. La repoblació de València es va fer amb emigrants catalans, que es van instal·lar a la costa. L’interior el van repoblar aragonesos.

Les comarques valencianes de l’oest no són ni han estat mai catalanoparlants, perquè foren repoblades per castellans i aragonesos.

La vitalitat de la llengua és notable en la resta de comarques valencianes, si bé no hi manquen actituds secessionistes per part d’alguns sectors urbans castellanitzants. La denominació “valencià” per designar la varietat meridional del català és molt antiga i no l’hem d’interpretar com una oposició entre dues llengües diferents, sinó com una mera divergència de nomenclatura. Des del punt de vista de la ciència, el català, el valencià i el balear són variants d’una única llengua: la llengua catalana.

Característiques principals.

* Fonètica

- Vocalisme semblant al del català nord-occidental, és a dir, amb un sistema tònic amb 7 sons i un d’àton amb 5.

- Articulació làbio-dental de [v].

- Pronunciació dels sons oclusius finals: camp - salt - difunt - cent

- Caiguda freqüent de la -d- entre vocals:

- cremada: cremà aixada: aixà llaurador: llauraor mocador: mocaor Pronúncia de la -r final: pensar, cantar, plorar, mocaor, fuster, negror...

* Morfosintaxi

- La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és [e]:

jo canto: jo cante jo penso: jo pense

- Terminacions en –ara, -era, -ira en l’imperfet de subjuntiu:

cantés: cantara pogués: poguera dormís: dormira

- Possessius:

meu, meua, teua,seua, meus, meues, seues…

- Demostratius (triple gradació díptica tant en els determinants com en els pronoms. També en els adverbis):

      este, eixe, aquell                     esta, eixa, aquella,
            estos, eixos, aquells               estes, eixes, aquelles
            ací, aquí, ahí, allí                   açò, això, allò

- Combinació de pronoms febles de CI+CD, sempre en aquest ordre. El CI li no pren mai la forma hi:
Li’l li la li’ls li les

- No presenta femení i masculí per al numeral dos:

dos galls: dos galls dues gallines: dos gallines

- Té formes pròpies per a alguns numerals:

vuit: uit disset: dèsset divuit: diuit dinou: dènou

- Canvia la preposició amb per en:

S'ha casat amb ell: S'ha casat en ell Ho ha fet amb llapis: Ho ha fet en llapis

* Lèxic

- Ús molt freqüent de diminutius: miqueta, nuet,...
- Mots característics:

masia: alqueria                      rentar els plats: escurar          veure: vóre(r)
cotó fluix: cotó-en-pèl            tarda: vesprada o vesprà        estimar: voler
aigua: àuia                             sortir: eixir                             dolent: roí
patata: creïlla

- El lèxic valencià té força arabismes (ja que València va estar poblada per àrabs fins a la conquesta catalana del segle XIII) i castellanismes:

Arabismes blat de moro: dacsa matalàs: matalaf

Castellanismes avi: agüelo mitjó: calcetí raspall:cepillo aleshores: entonces cabell: monyo tardor: otonyo

7. El valencià i els seus subdialectes

8. Preguntes d’examen

* Digues a quin dialecte pertanyen les ciutats següent:

.Perpinyà, Figueres, Vic, Lleida, Fraga, Barcelona, Tarragona, Tortosa, València, Ciutat de Mallorca, Maó, l’Alguer.

* Relaciona els mots de l’esquerra amb els equivalents de la dreta del dialecte valencià.

a. aviat 1. xicotet

b. síndria 2. afonar

c. petit 3. agarrar

d. pagès 4. ferramenta

e. agafar 5. meló d’Alger

f. llauna 6. creïlles

g. enfonsar 7. fesol

h. patates 8. prompte

i. eina 9. llanda

j. mongeta 10. Llaurador

Activitat 22. Ara fes el mateix amb els mots següents, que pertanyen al dialecte balear.

a. buscar 1. batle

b. gos 2. per ventura

c. alcalde 3. ca

d. préssec 4. doblers

e. potser 5. tassó

f. got 6. moix

g. ratlla 7. melicotó

h. diners 8. retxa

i. gat 9. cercar

Activitat 23. Respon les preguntes triant l’opció correcta:

1. En quina d’aquestes ciutats es parla el dialecte central?
Castelló Fraga Sabadell

2. A quina d’aquestes tres ciutats es parla el dialecte balear?
a Tremp a Tortosa a Formentera

3. Quin dialecte parlen a Elx?
català nord-occidental rossellonès valencià

4. En quina de les ciutats següents es parla rossellonès.
Figueres, Girona i Olot. Perpinyà, Ceret i Prada. Vielha, Sort i el Pont de Suert.

5. Si algú diu “No em menj es pa perquè és massa dur”
balear rossellonès central

6. Si sents un cantant que canta “Cante les esperances i plore la poca fe”, d’on pot ser?
de Tarragona de Xàtiva de Cornellà

7. Si sentim a algú que diu que ens veurem a s’horabaixa, d’on pot ser?
de Manresa d’Alzira de Pollença

13. Noves preguntes d’examen

1. Llengua, variació i parla
Quina diferència hi ha entre llengua i parla?

2. Tipus de variacions lingüístiques
Cadascuna de les dues frases de les parelles següents pertanyen a varietats lingüístiques diferents. Completa la frase amb la paraula adequada: dialectes / sociolectes / varietats diacròniques / registres.
                a. Escombra el pati, sisplau.
                a Agrana el pati, per favor.
                       Aquestes dues frases pertanyen a diferents __________________

                b. Aquest treball és una caca de vaca
                b. Aquest treball és molt fluix.
                       Aquestes dues frases pertanyen a diferents __________________

            c. Benvolguts senyors, escric aquesta carta amb l’objectiu de (…)
            c. Hola Joan, vindràs demà?
                       Aquestes dues frases pertanyen a diferents __________________

3. Variació històrica
A quina època es comença a normativitzar la llengua catalana?
És necessari fer una normativa d’una llengua?

4. Variació social
Quines de les frases següents pertanyen a una varietat lingüística social juvenil, és a dir a un argot juvenil? Posa SÍ o NO.
Ye, nano! De què vas?                                         Atén, em pots explicar perquè ho has fet?
Tu sempre fas el que et pareix, no?                        Tu sempre al teu rotllo, col·lega!!
Tia, a fer la mà, no em ratlles.                              M’estàs posant nerviosa.

5. Variació estilística: els registres lingüístics
Quina és l’entitat lingüística de referència al País Valencià per a escriure en llengua estàndard correcta?
Quin registre formal hem treballat enguany en els comentaris de text?

6. Variació geogràfica: els dialectes
Quina activitat escolar vas fer l’any passat que et va posar en contacte amb el bloc dialectes del català oriental?

7. El domini lingüís-tic del català
Quina és la zona més allunyada de la península on es parla català?
A quin estat pertany aquesta zona?
A quants estats diferents es parla el català?

8. Els parlars catalans o dialectes del català i els seus dominis lingüístics
Quants dialectes té el català?
Coneixes algú que parle un dialecte del català diferent al teu?
Quina ? D’on és?

9. Diferències entre el català oriental i el català occidental
Les següents paraules sonen o són diferents en català oriental i en català occidental. Col·loca-les en la columna adequada:
- marca la lletra que sonarà diferent segons qui la diga.
- si són paraules diferents pensa com la diries en la teua varietat dialectal

e posició àtona		o posició àtona		x darrere consonant o principi paraula		Lèxic diferent
Oriental SONA “a”	Occidental SONA “e”	Oriental SONA “u”	Occidental SONA “o”	Oriental SONA “ch”	Occidental SONA suau	Oriental	Occidental
exemples
						escombra
						enciam
						àvia
						sortida
						patata
						eixugar
						pebrot

Digues si aquestes paraules del dialecte valencià són arabismes o castellanismes:

Aljub entonces saragüell

Alqueria crusar sapatilla

dimecres, 4 de novembre del 2020

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA (minidossier)

* Fonètica

* Morfosintaxi