4. Posa l’accent o la dièresi a les paraules que ho necessiten:
Veïna dèieu Lluis duia Maria increïble pingüí
Suïcidi peüc creïlla heroi agraïa podeu tenia
Sentien dormíeu oïda heroïna agraíem desmai dia
Seül traïdor baül cafeïna proveir beneint agrairé
5.
- Lluís va fer els exàmens la mar de bé.
- Tot aquell vi no va cabre en una sola bota.
- A l’època grega tot estava ple de déus, deesses i semidéus.
- No dones res a aquelles pobres dones?
- És el millor amic que tinc.
- A l’os panda se li han trencat tres ossos de la mà dreta.
- Pel que veig, el que volen és prendre’t el pèl?
- Se suposa que ho ha fet Núria, però no sé qui ho ha fet.
- Té tots els joguets escampats pel sòl de l’habitació.
- Això que feu, més que ús, és un abús.
- Tu ja m’has dit que vens; però, els teus amics, venen també?
- Si no dius que sí, llavors li ho oferiré a Ramon.
- Ja ho va dir Jules Verne: jo soc l’amo del món.
- Tenim molta malta molta, però poc de cafè molt.
6. Posa els accents i les dièresis que calga als mots de les frases següents:
· Cal que s’estudien les ruïnes de la ciutat i com han
influït sobre el país.
· Aquesta freqüència no es captada per l’oïda.
· El seu caràcter egoista no coincideix amb l’altruisme de la
veïna.
· La Lluïsa va estar tot el mati conduint per les autopistes de Suïssa.
· Saul es va deixar influir per la ingenuïtat de Lluis.
· La qüestió es que no se
quines conseqüències
pot tenir la teua decisió.
· Els mots següents semblen intraduïbles.
· Les següents qüestions també posseïen una alta ambigüitat.
7. Dictat ortogràfic
La següent història
és real: vaig conèixer Lluís, un pingüí suís que
vivia en un aqüífer.
Era diürn però es passava la nit menjant raïm amb la veïna
i el veí suïssos. Lluís era un poc roí: deia que
els seus veïns eren roïns perquè se li menjaven el raïm.
Jo, Raül, el mirava de reüll i li deia: - Però si els has convidat!!
Tenia un altre veí, Màrius, que era el rei de l'egoisme.
Tan egoista era que no deixava mai el seu harmònium a ningú.
Jo li ho vaig agrair i sempre li ho agrairé. Li ho agrairia
eternament; em moriré i encara li ho estaré agraint: Tinc al·lèrgia a
la música!!!