Continua la història a partir del títol i de l'inici del text proposat.
Títol del text: Un món inesperat
Era 16 de juliol. Aitana, com cada dia d'aquelles vacances d'estiu, es va alçar a les 10 el matí. No hi havia pressa. Ningú no l'esperava. Havien estrenat l'apartament feia tot just tres mesos i ara ja començava a haver-hi gent. Fins aquell moment allò era massa tranquil. En realitat, potser, era deliciosament tranquil. Com que Aitana era molt tímida, va baixar a la piscina tota sola, sense mirar als costats, sense mirar endavant, amb els ulls clavats en terra, no fóra que algú l’estiguera observant i ella se n’adonara. Per tal d’evitar qualsevol situació compromesa, com els altres dies, es llançà de cap a la piscina en un obrir i tancar d’ulls. I... quan els va tornar a obrir, bussejant....