EXAMEN SOCIOLINGÜÍSTICA - CONTROL

CONTROL: Anàlisi de la situació sociolingüística d’un estat.

 

Abans de començar a redactar responeu de manera esquemàtica les següents preguntes. Aquest és l’esquema que us permetrà fer una bona anàlisi.

1.    Hi ha bilingüisme o diglòssia?
Perquè?

2.    Si hi ha diglòssia:
a. llengües minoritzadores?
b. llengües minoritzades?

3.    Llengües majoritàries?
Llengües minoritàries?

4.    Llengües que es parlen a altres països?

5.    Llengües en perill?
Perquè?

Estructura en 3 parts del text que haureu de redactar

1. Introducció (un sol paràgraf)           
            - De què parlaré a continuació
            (de la situació sociolingüística a França + una idea global: diglòssia)

2. Desenvolupament (4 paràgrafs)
            - Arguments per a justificar la diglòssia
            a. Llengües oficials i no oficials i nivells de protecció
            b. Nombre de parlants i llengües que es parlen en altres països o no
            c. Llengües majoritàries i minoritàries
            d. Llengües en perill o no i perquè

3. Conclusió (1 sol paràgraf)
            - Hem comprovat la situació plantejada a la introducció
            - Aportem la nostra opinió i alguna idea de millora per a les llengües en perill

EXEMPLE D'ANÀLISI

La realitat sociolingüística a França, tot i que és habitual pensar que és simple, en realitat és complexa perquè hi conviuen diverses llengües en contacte. A continuació, analitzarem dades concretes per argumentar que hi ha una clara situació de diglòssia.

Per un costat veiem com hi ha una gran diversitat de llengües però, en canvi, només una és l’oficial a tot el territori: el francés. La majoria de les altres llengües ni tan sols tenen una protecció oficial a les zones on es parlen. Només l’occità és reconegut i utilitzat en alguns departaments. A més a més, llengües com el basc o el cors, entre d’altres, no s’utilitzen en les administracions i no tenen cap tipus de protecció.

Per un altre costat observem com hi ha llengües usades per molt pocs parlants com ara el català, l’alemany, el cors, el bretó, el basc i el neerlandès. Alguna d’elles, com el català, l’alemany i el basc es parlen en altres estats a banda del francés. Les altres només es parlen a França. De totes aquestes llengües, l’alemany és una llengua majoritària mentre les altres són totes minoritàries, també el català.

Tenint en compte totes aquestes dades, veiem clarament com el francés és una llengua minoritzadora a l’estat de França i la resta són totes llengües minoritzades, també l’alemany. A més, sabem que aquesta situació prové d’una voluntat política molt clara i estructurada des de fa anys.

Finalment, podem deduir que la majoria de les llengües minoritzades a França estan en perill de desaparició en el territori francés, ja que no són utilitzades ni tan sols en les administracions. Molt probablement tampoc s’ensenyen a les escoles o es fa per decisió local, sense el suport de les administracions centrals. Només l’occità sembla que gaudeix d’una situació més favorable que la resta. Llengües com l’alemany, poden desaparèixer del territori francès i perviure en altres països.

Com a conclusió, doncs, direm que la situació de les llengües de França és de clara desigualtat de les minoritzades respecte de la francesa. Caldria aplicar polítiques lingüístiques adaptades a cada llengua per tal de mantenir la riquesa d’aquest territori i aconseguir la normalització de les llengües minoritzades.

Avaluació control 17-18 (Política lingüística)

Pregunta 1	a.		0,5
	b.		0,5
Pregunta 2			0,5
Pregunta 3
	Núm. paraules + esquema + revisió		0,5
	Connectors:		0,5
	Ortografia:		1
	Presentació:		0,5
	Introducció:		0,5
	Cos	Acció 1:	0,5
		Acció 2:	0,5
		Acció 3:	0,5
	Conclusió		0,5
	Paraules obligades	Bilingüisme	0,5
		Diglòssia	0,5
		Política lingüística	0,5
		Llengua minoritzada	0,5
		Llengua majoritària	0,5
		Normalització	0,5
		Prejudici lingüístic	0,5