a) Sociolingüística (http://www.avl.gva.es/lexicval/)
Disciplina
que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment
entre els fets lingüístics i els fets socials.
Predisposició a valorar
favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en
conseqüència. Les actituds lingüístiques
són d’índole psicològica i/o ideològica i es refereixen als subjectius (prejudicis, concepcions,...)
que se li suposen a una llengua i que en determinen l’ús i el prestigi.
àmbit d’ús d’una forma o varietat lingüística és el conjunt d’ocasions o situacions en què és usada.
. Podem diferenciar entre els àmbits d'ús formals o públics (llenguatge
més elaborat, més formal) i els àmbits d'ús informals o privats (llenguatge
menys elaborat, col·loquial, més
informal). Els àmbits els podem delimitar en funció de certes coordenades
sòcioculturals: Categoria dels individus parlants, territori on es parla, tema
del qual es parla, la situació formal o informal, la intencionalitat,....
La relació entre diferents
llengües que conviuen en un mateix espai (geogràfic, polític, social);
diferents comunitats lingüístiques que conviuen en una mateixa comunitat social
o política. També es pot entendre com el contacte entre una llengua pròpia
d’una comunitat amb una o unes llengües foranes.
e) Bilingüisme (http://www.avl.gva.es/lexicval/)
Ús alternatiu de dos llengües en un
individu i, per extensió, en un grup social o un país. El bilingüisme del
Canadà.
Procés històric de
desintegració d'una comunitat lingüística, mitjançant la desvertebració interna
i l'absorció o integració en una altra comunitat lingüística diferent.
Situació en la qual dues
varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament
d’una d’elles dels àmbits d’ús de l’altra. Apareixerà quan una llengua forana
(dominant expansiva) comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que li
correspondrien ocupar a la llengua pròpia d’una comunitat (dominada
minoritzada). La noció de conflicte lingüístic està absolutament lligada a la
de substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la
normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge.
h) Diglòssia (http://www.avl.gva.es/lexicval/)
Situació
en què un idioma o un parlar és usat per a funcions formals, predominantment en
l'ús escrit, enfront d'un altre idioma o parlar utilitzat per a funcions
informals, generalment orals.
LING. Varietat comuna d'una llengua, legitimada i institucionalitzada
històricament com a vehicle de comunicació supradialectal, que normalment
s'aprén i s'usa d'acord amb una codificació normativa explícita. L'estàndard
valencià.
Aquella que té un gran nombre de parlants: xinès, anglès, francès,
castellà,...
Aquella que té un nombre reduït
de parlants. A Europa se’n consideren: el suec i el búlgar (8 milions), el
català (7mil.), el danès (5mil.), el noruec i el finès (4mil.), l’albanès i
l’eslovac (3mil.), el lituà, el letó, el macedoni, el tàrtar i l’occità
(2mil.), el bretó, el sard, l’èuscar, l’eslovè, el gaèlic,...
Aquella que pateix un procés de
retracció, fins i tot perill de desaparèixer, en els territoris on es parla,
per no gaudir d’un estatus oficial en tos els àmbits d’ús. Tots els seus parlants
es veuen obligats a exercir un bilingüisme unilateral , ja que la llengua
pròpia és insuficient per satisfer totes les seues necessitats comunicatives.
No existeix paral·lelisme entre
la condició de minoritària i de minoritzada; n’hi ha de minoritàries no
minoritzades (suec, albanès), i de majoritàries minoritzades (l’alemany a
Alsàcia, o el castellà a Puerto Rico)
m) Llengua minoritzadora
Aquella llengua
que comença a ocupar els àmbits d'ús o funcions lingüístiques d'una altra
pròpia d'un territori ( llengua minoritzada).
n) Normalització lingüística
http://www.avl.gva.es/lexicval/
Crit d’alerta dels docents: vint-i-sis mesures per a normalitzar el català a l’ensenyament
normalització lingüística f.
LING. Planificació d'actuacions socioculturals tendents a evitar que la llengua
pròpia d'una comunitat de parla patisca una restricció en els seus àmbits d'ús
i una substitució progressiva per una altra llengua.
Activitat política
(institucional o no institucional) conscientment exercida o inconscientment
provocada, sobre l’ús de les llengües.
p) Prejudicis lingüístics
Les tendències a considerar la
llengua dominant com a superior i la llengua dominada com a inferior.
LING./SOCIOL.
Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística
dominant s'imposa, totalment o parcialment, sobre una altra.