Subdialectes del Valencià
El valencià apitxat
Es
parla des del Nord d’Almenara, Algar, Olocau dl Carraixet i Casinos,
seguint el Xúquer des d’Anella fins a Albalat de la Ribera.
Descripció:
Apitxat correspon a la denominació apitjat (o
premut) que consisteix en ensordir la /z/ en /s/, la /^z/ en /^s/, la
/v/ labiodental sol bilabitzar-se. D’aquesta manera, l’inventari de
consonants del valencià es redueix de 23 a 19, per pèrdua d’aquests
fonemes.
El valencià septentrional
Es parla atota la zona septentrional.
Descripció:
El valencià septentrional posseeix les característiques del valencià general però amb una sèrie de diferències:
- l’absorció de /^z/ per a la /*z/
- descomposició de la /*s/ en la gleva /is/
- palatalització de molts plurals /^s/.
- pèrdua de la –r final
El valencià meridional
Es
parla a La Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de
l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en
les Comarques del Xúquer on no es parla apitxat.
Descripció:
A més de les característiques del valencià general:
- Diferenciació del diftong ou en au.
- La é o ó obertes assimilen la –a final , fent-la passar també per a e o o obertes: serre, serra.
- La pèrdua de –D- intervocàlica és molt accentuada: sea, seda.
- Pèrdua de la –r final.
- Pèrdua de la –t final dels grups –NT i –LT.
- L’article masculí o femení plural esdevé es, davant de consonant: es vaques, les vaques.
- Els pronoms neutres tenen la variant asto, això, allò en lloc del sistema general valencià açò, això, allò.
- El castellà també ha influït, això explica la presència de paraules com: monesillo o monaguillo, escolanet.
- Guardamar, localitat extrema meridional de tot el domini, presenta oscil·lació ente b i v, desafricació dels finals en –ts i l’article les que serveix per al masculí ( les cavalls ).