TEMA 1. Funcions del llenguatge
| |
1
|
Recordar sistema de
comunicació
Preguntar: Funció relacionada amb cada element de la comunicació a partir d'exemples al grup. Definir funcions |
2
|
Activitat
|
1.
ELS ELEMENTS DE COMUNICACIÓ. LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Com ja vam
veure el curs passat, la comunicació
és un procés en què intervenen sempre els mateixos elements, ja que sense algun
d’aquests, no hi hauria un acte comunicatiu real i efectiu. Cadascun d’eixos
elements, doncs, fa els seus paper i es pot relacionar amb una funció lingüística. Així doncs, segons
l’element que predomina en cada acte comunicatiu, predomina també una funció
lingüística diferent. Això sí: hem de tenir present que totes les funcions
lingüístiques són presents a l’hora de comunicar-nos perquè, com hem dit adés,
tots els elements són necessaris; tanmateix, com que parlem, fem gestos o
escrivim amb un objectiu determinat, sempre hi predominarà una funció.
Abans de parlar de les funcions lingüístiques, recordarem quins elements formen part de l’acte de comunicació i els descriurem:
https://es.slideshare.net/ofontpla/funcions-del-llenguatge-26991863
Abans de parlar de les funcions lingüístiques, recordarem quins elements formen part de l’acte de comunicació i els descriurem:
https://es.slideshare.net/ofontpla/funcions-del-llenguatge-26991863
a.-Emissor: és
aquell que elabora i emet el missatge perquè el reba el receptor.
b.-Receptor:
és aquell que rep i desxifra el missatge que ha enviat l’emissor.
c.-Missatge:
és la informació que transmet l’emissor al receptor.
d.-Canal: és
la via per la qual circula el missatge i pot ser oral, escrit o audiovisual.
e.-Codi: és el
conjunt de signes amb que l’emissor elabora el missatge que envia al receptor.
Recordem que ha de ser compartit per tots dos, perquè en cas contrari no s’hi
produirà la comunicació. El codi està format per signes (amb el seu significant
i el significat) i no només és lingüístic –n’hi ha de visuals, gestuals,
tàctils...
f.- Refernt (context): és
l’espai en què es produeix la comunicació, en conjunt de circumstàncies en què
es dóna. Aquest element sovint condiciona el codi que utilitzem, el registre o
el canal, a més de la forma del missatge, fins i tot per a un mateix contingut.
Un cop hem
recordat aquestes funcions que vam veure el curs passat, ha arribat el moment
de veure quines funcions del llenguatge van associades a cada element de comunicació.
a.-Funció
emotiva o expressiva: se centra en l’emissor, el qual expressa allò que sent.
b.-Funció
apel·lativa (conativa): se centra en el receptor, ja que l’emissor vol captar-ne l’atenció
i que faça alguna acció.
c.-Funció
referencial o representativa: se centra en el contingut del missatge, ja que
allò important és la informació.
d.-Funció
poètica o estètica: se centra en la forma del missatge, ja que allò important
és la bellesa, els jocs que l’emissor pot fer-ne.
e.-Funció
fàtica: se centra en el canal, perquè allò important és iniciar o mantindre la
comunicació.
f.-Funció metalingüística:
se centra en el codi, ja que l’emissor usa la llengua per tractar sobre la
llengua mateix.
Vegem-ho en el
següent esquema:
